ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 19 d’agost de 2019

Jaume Amengual: personalitat del món de la vela llatina.



Durant l'aplec a l'ermita de Nôtre Dame de la Consolation a Cotlliure celebrat el 18 d'agost 2019, com cada any, s'ha retut homenatge a una personalitat del món de la vela llatina. enguany aquesta persona ha estat en Jaume Amengual. El següent text ha estat el panegíric llegit per en Ricard Cassoly, president de la Associació dels Amics de la Barca Nôtre Dame de Consolation que justificava aquesta elecció. Aquest acte ha reunit patrons i armadors dels Països Catalans i Galícia que s'ha desplaçat fins la Catalunya Nord per fer costat, un cop més, a aquesta i altres entitats que treballen dia a dia pel manteniment i la recuperació del nostre patrimoni marítim.
L'alcalde de Cotlliure, Aina Obrador, Jaume Amengual i Ricard Cassoly. Foto JS

Avui tenim l'honor de rebre a l'ermita el Jaume Amengual.

Jaume Amengual, artesà nàutic a Es Molinar, ciutat de Palma, a l'illa de Mallorca de les Illes Balears. Ja tot aquest nom és un món entre la Mallorca insular i la Mallorca continental, és a dir, Perpinyà i Cotlliure que establi el rei Jaume a l'any mil dos-cents vint i nou.

Jaume, el nostre, que és aquí vent de la setena generació de pescadors i d'una família de mestres d'aixa, patrons de barques, mecànics i pescadors. Tota la vida s'ha tant dedicat al mar que podrien tenir les mans palmades.

Des de petit, el Jaumet va navegar i pescar molt de temps per desenvolupar les tasques de pesca artesanal a motor i a vela llatina. Un dia armant ormejos, gànguils de cadena, un altre dia armant palangres... i cada dia sortint a la barca del pare ben d'hora abans d'anar a escola.

L'any 1997 decideix deixar la pesca: era ja tant integrat al mar que els peixos el veien venir, l'oloraven i fugien.

No per això va deixar de ser vinculat amb un ventall d'activitats nàutiques, tan de lleure com professional.

Sent patró de la Balear, gran llagut mallorquí, va coincidir a Porto Colom amb la barca de mitjana de Cadaqués, el Sant Isidre, i el seu patró Quico Despuig, mestre d'aixa, homenatjat aquí mateix ara fa dos anys.

Amb aquesta trobada el seu compromís amb la recuperació del patrimoni marítim ha fet sempre que créixer.

Des d'aquesta època en veure amenaçat l'entorn del petit port d'Es Molinar, ha treballat intensament a la lluita i a la defensa d'aquest petit port arran el mar, barri dels pescadors de la badia de Palma perquè no caigués en mans privades i en mans de l'especulació amb el moviment Salvem el Molinar.

Però a un Jaume ple d'energia li en queda encara per dedicar-se a altres menesters.

Patró de l'Alzina, llagut mallorquí de vela llatina coopera a la dinamització d'aquesta embarcació. Fent-la navegar per ses illes i organitzant la Trobada de s'Estalella i altres activitats.

Col·laborador actiu en el procés de creació del nou Museu Marítim de Mallorca. El seu saber del mar serà una gran aportació.

Ves pensant, Jaume, que el pailebot MiquelCaldentey passarà per Es Molinar abans d'entrar al port de Palma. I t'hi volem a bord!

I això no és tot, en Jaume també treballa... i com que treballa podem contemplar el seu ofici de Mestre Artesà Nàutic.

 De nusos ens ha fet i un que altre embolic també. Mestre xarxer pot fer tots els nusos de la marina amb els ulls tancats. Com que la gent et confien la seva seguretat la flota de Palma no pot passar sense les teves mans. És per això que avui, els Amics de la Barca Nostra Senyora de la Consolació ens sentim honorats de la teva presència per tota la feina que has fet i la que vindrà. Fent-te aquest homenatge a l'ermita, dins aquest lloc tant vinculat a la mar i la gent que siguin de Mallorca insular o de la Mallorca continental.

Text redactat per Montse Granollers, Isis Ruíz i Ricard Cassoly.

dimarts, 24 de maig de 2011

AQUESTA PÀGINA ESTÀ BLOQUEJADA, ESCENAVEGANT EL TROBAREU A: http://escenavegant.blog.com

Reiniciar el sistema = Educació + Cultura.


Si sabem que l’ideari neoconservador i les polítiques neoliberals són les responsables clares i directes de la crisi que estem patint, no puc entendre com la veu del poble expressada a través del vots ens ha dut a la present situació, mai més que ara queda clar que ens cal millorar en Cultura i Educació.

El vot al populisme i la xenofòbia són dos graons del mateix analfabetisme cultural. Les crisis sempre són positives per les opcions dretanes ja que distancien als rics dels pobres, eliminant aquesta classe mitja majoritària en l’enyorat estat del benestar, més preparada i culta.

El retall de les polítiques equitatives i socials tenen, hores d’ara, els vaixells insígnies de la Sanitat i l’Educació. Però com és de domini públic l’àmbit de la Cultura serà un dels més perjudicats. Aquests tres elements, als que es poden afegir sens cap mena de dubte molts d’altres, són una demostració de que tant sols amb uns butxaca forta les persones podran tornar a aspirar a aquesta societat del benestar absolutament santificada per tothom.

Caldrà, segurament, modificar el terme d’evolució política afegint-hi el prefix: re. Sembla que una part d’aquesta massa identificada com a classe mitjana: universitaris, professionals lliberals, treballadors amb treball, una part dels treballadors sense treball, mestres, professors,… s’ha despertat tard. Els resultats electorals municipals i autonòmics són l’expressió democràtica d’un poble enganyat i manipulat pels mitjans de masses i els nous poders fàctics del país: bancs i grans empreses nacionalitzades.

Reiniciar el sistema és més difícil que petjar un polsador.

Reiniciar el sistema = Educació + Cultura

dimarts, 17 de maig de 2011

Dubtes cívics.


Ara que ens movem davant la incertesa d’haver de decidir entre votar a una o altra candidatura, o bé votar en blanc, o no votar en consciència del nostre acte. Decisió diferent de la posició de l’abstencionista per desídia. Apareixen grups de persones que manifesten creure en la democràcia però que són disconformes amb tot allò que englobem en la paraula: sistema. La decepció i la indignació són dos estats inherents a la condició humana. La decepció a unes esperances frustrades desprès de la darrera etapa conservadora a l’estat. La decepció provocada per un presumpte govern d’esquerres a Catalunya. La decepció per la deriva i corrupció que s’ha instal•lat invariablement arreu en tots els partits polítics elegits en passades eleccions. I també la indignació pels ajuts dels governs a les entitats bancàries responsables de l’actual crisi econòmica. Indignació davant l’impossibilitat de trobar un lloc de treball. Indignació front als desnonaments. Indignació al incompliment sistemàtic de la pròpia Constitució que garanteix el dret a la vivenda i al treball.


En aquests moments de reflexió hom pensa on és l’error. On ens hem equivocat plegats? Som al segle XXI i mantenim sistemes creats al XIX. Les eines tradicionals de la propaganda no serveixen, com tampoc serveixen les de la censura. Hem pogut veure com les noves tecnologies permeten esquivar la major part d’eines del poder per evitar la propagació de la informació. És cert que encara serveix per alienar a una part de la població allunyada dels ordinadors, telèfons mòbils, iPads, etc,... Però tot i així el boca orella acaba de fer la feina. Per tant i emulant el personatge shakespirià: votar o no votar? Aquesta és la primera qüestió. El dret a vot ha estat la llarga lluita dels nostres pares i avis. Ara el tenim aquest dret i també aquesta obligació. En altres països de llarga tradició democràtica l’exercici del vot és obligatori. I en el fons opino que hauria de ser així. Ara bé, a qui o a què votem? Encara rai si poguéssim votar a les persones. És allò que hom anomena: llistes obertes. Personalment no dubtaria a posar una creu sobre cadascun dels candidats que encapçalen ara les llistes de la meva vila. Tots, sí. Perquè crec que una persona capaç de presentar-se per alcalde en una vila petita com Palamós, és una persona que sobretot estima la vila. Per tant, tots i cadascun d’ells tenen coses a aportar per millorar-la. Les llistes obertes en unes eleccions locals, permetrien afinar moltíssim. Per un elector, conèixer personalment totes i cadascuna de les persones que ell creu que serien les millors per gestionar el seu municipi, permetria que el ciutadà tornés a creure en la política. I als polítics municipals els esperonaria a escoltar les propostes dels uns i dels altres abans de portar endavant qualsevol nova proposta. Aquesta política municipal de proximitat ha de ser complementada sens dubte per una participació ciutadana activa en la presa de decisions sobre el destí dels diners dels seus tributs, per exemple prioritzant les inversions. D’aquesta forma la política municipal esdevindria transparent a la ciutadania, cosa que de retruc impediria de fet la corrupció i l’especulació que hem viscut els darrers anys. Segurament pensareu que això pot ser factible a nivell de pobles i viles, però crec que és perfectament traslladable a la gran ciutat si som capaços de prendre-la com a un aglomerat de viles petites -barris- on encara és possible obviar l’anonimat cosmopolita. Pels grans temes sempre quedarà el recurs de la consulta popular. Que avui , gràcies a les noves tecnologies, pot fer-se còmodament des de la butaca de casa o de la taula del despatx en pocs segons. Perquè podem fer transferències milionàries de diners des de l’ordinador portàtil o des del telèfon, i per contra, per exercir el dret a vot ens transformem en personatges d’una novel•la d’en Charles Dickens? La papereta i el sobre, l’urna,... són herències del passat. De la mateixa forma que podem garantir qui som i les nostres dades en un caixer bancari, hem de poder-ho fer per votar. Quin és el problema. Fa anys que s’assagen nous sistemes. Les eleccions i consultes tipus referèndums costen milions d’euros, ara que diuen que ens hem d’estrènyer el cinturó, podríem posar-ho en pràctica.


Però quina serà l’alternativa als vells partits politics? Quina serà l’alternativa als sindicats obrers i de classe? Evidentment els antidemocràtics estan a l’aguait. Històricament sempre han sorgit en moments de caos ideològic com a salvadors de diferents valors, generalment del costat dels poderosos. Per tant la situació no és gens senzilla. No sóc politòleg, ni una persona capaç de veure més enllà de les dues preguntes anteriors. Molt ha de canviar el món i no sóc dels que penso que només amb amor i paraules aconseguirem la pau i la equitat mundial. Lamentablement. Però m’obstino a pensar que aquest no pot ser un cul de sac, i com en aquells laberints romàntics, en algun racó ha de sorgir el camí que ens ha de dur a un nou sistema, a una nova forma de viure en equilibri amb la natura i el món que ens acull i fer nàixer, a un nou marc on totes les persones, totes, tenen els mateixos drets i les mateixes oportunitats. On cadascú serà lliure per assolir un futur amb salut en funció de la seva capacitat, però on ningú sigui discriminat per cap motiu.

Per acabar. Segueixo sense saber què fer diumenge. Algú em pot ajudar?

dilluns, 16 de maig de 2011

Manifest de Democràcia real ja!

Ahir desenes de milers de persones sortiren al carrer arreu de l'estat convocats per diferents entitats adherides al manifest de Democràcia real ja!. Eren manifestacions desvinculades de partits polítics i organitzacions sindicals. Foren pacífiques arreu (60 ciutats) excepte a Madrid. Per la qual cosa han tingut molt poc ressó mediàtic. Llegir el seu manifest és escoltar altra vegada tots aquells comentaris que hem sentit en les nostres converses amb amics i familiars. La convocatòria sorgeix com a altres indrets del món mitjançant l'aprofitament de les modernes tecnologies: Internet, Facebook, Twitter, etc... En conseqüència ha mobilitzat sobretot a persones joves, a aquells a qui s'acusa reiteradament del seu interès per la societat en la que viuen.

MANIFEST

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten.

Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras.

Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.
Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.
El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.
La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE
L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.
La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.
Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.
Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.
Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.
Per tot això estic indignat.

Jo puc canviar-ho.

Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem.

Surt amb nosaltres. És el teu dret.
-----------
Pensem-hi i actuem en conseqüència. Els podeu seguir a Twitter o al Facebook, o al seu Blog.

dimarts, 10 de maig de 2011

Inventari de barques d'aparell tradicional de Catalunya.

Aprofitant el document que em cedí l'amic Toni Clapés he penjat a Google Documents una pàgina Excel que pot servir d'aproximació a l'inventari de barques amb aparell tradicional que hi ha al nostre país.




A diferència del document cedit he inclòs totes aquelles barques (que conec) que disposen d'un aparell tradicional (llatina, àurica, terç,...) sense fer distinció del material de fabricació. D'altra forma -només de fusta - quedaven exclosos alguns vaixells com el Sant Pau o la Pepa Bandera, que sovint participen en trobades i navegacions.




Si voleu afegir o rectificar alguna dada, feu-ho en un color diferent al que té actualment. De manera que puguem seguir el desenvolupament. També seria bó que afegiu un comentari a aquesta entrada per conèixer qui ho ha fet.




Cliqueu a sobre de:






D'aquesta forma podrem disposar en molt poc temps d'una relació actualitzada sobre quina és la flota tradicional. Gràcies per la vostra col·laboració.