ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dijous, 21 de juny de 2007

Alcohol i festa.

Sovint apareix als mitjans de comunicació el tema de la legalització de les anomenades drogues toves. Potser caldria especificar què no es tracta d’obrir una caixa de pandora, ja que aquesta ja és oberta. Fa segles que les drogues circulen lliurement, i només ha estat qüestió de modes i costums el diferent tractament que han rebut per part de la població. Des que algú premsà per primera vegada uns gotims de raïm per treure’n un líquid, i comprovà què amb una certa ingesta d’aquest el seu cos patia, o gaudia en diria algú, d’un trastorn lleuger que li permetia fer coses que no era capaç de fer abans d’haver ingerit el beuratge, des llavors, existeixen les drogues “legals”.

Qui no ha sofert mofa de púber o d’adolescent per no fumar-se una cigarreta? Qui més proper en el temps no ha hagut de posar-se de “mal rotllo” amb els “col·legues” per no acceptar una calada d’un “peta”? Aquestes petites cerimònies iniciàtiques ja no cal fer-les a l’interior d’una cova en lluna plena. Aquestes cerimònies es produeixen a l’escola, al institut, a la plaça, a la discoteca, a la festa popular, etc. Quants adolescents són capaços de no caure en la temptació de tastar? Quan és l’adolescència per definició un període d’aprenentatge, un període de traspàs entre la infància i el ésser adult, on cal anar descobrint i descobrint-se dia a dia, acceptant els canvis que la natura i la cultura ens imbueixen. Però, lamentablement, és també en aquest període on segons diuen les estadístiques els futurs homes i dones cauen en mans de almenys una de les anomenades drogues “legals”.

La desinhibició que temps enrere s’aconseguia a través de la comunicació, l’estima i l’amor entre dues persones en la cerimònia de l’apropament i iniciació sexual, avui, temps de llibertat, promiscuïtat, alliberament, igualtat, s’aconsegueix amb l’alcohol. La relació directa que hi ha entre la paraula FESTA i la paraula ALCOHOL és un fet. Els “botellons”, comes etílics, accidents de tràfic en són les proves fefaents. Generalitzar sempre és erroni. Satanitzar als joves, posar-los a tots en el mateix paquet és malauradament un hàbit força estès per tertúlies, editorials i debats en els mitjans. Però llevat d’aquelles excepcions que no faran més que confirmar la regla, l’adolescent - jove actual, amb mitjans o sense, és incapaç de divertir-se sense beure.

Un exemple clar el trobarem en les festes populars, on sota l’excusa de concerts més o menys gratuïts, es munten un seguit de “barraques” bar on les aixetes de cervesa no cal tancar-les i les ampolles de ginebra, whisky o rom no toquen la prestatgeria fins que són buides en tota la nit. Cal haver tingut l’ocasió de viure una experiència d’aquest tipus darrera d’un taulell per arribar-se a adonar del nivell etílic al que poden arribar nois i noies en una sola vesprada. Són més feliços? Potser si, i així ho creuen. Obviant el perjudici major, com una gota malaia, que aquest costum, hàbit o com vulguem dir-li es va apoderant del seu cos. Ells ho neguen. Diuen: “Jo controlo”. Clar que també ho deien aquells que ara estan de per vida en una cadira de rodes, ells o les seves víctimes. Sense parlar dels que no hi són. Alcohol, desinhibició, relaxació,... per què? S’ho passen be, contesten. Potser és aquí on hauríem d’intervenir pares, educadors, administració i societat en general.

Amb tants creatius, sociòlegs, pedagogs, metges, psicòlegs no serem capaços de crear, de posar de moda alguna activitat que tingui prou força per redirigir les activitats lúdiques del nostre jovent cap a altres activitats més constructives, o almenys, menys autodestructives. Realment té tanta força el lobby de les empreses productores d’alcohol sumades a les del món de l’oci nocturn? És trist que aquells que en han de succeir, amb les excepcions explicades més amunt, es passin el dia a casa davant la televisió, la consola o l’ordinador jugant amb realitats virtuals, i que quan surten amb els amics es tornen a imbuir en l’altra virtualitat autodestructiva què és l’alcohol (ja no parlo dels que van més enllà amb la barreja amb estupefaents). Quin valors esperen a la humanitat d’aquí a 15 o 20 anys quan la generació que ens atrapa porti el comandament, a distància o no, de la nostra societat.

Cal fer-hi quelcom? Pensem-hi.

Salut!

1 comentari:

Luis Prieto ha dit...

Verdaderamente el articulo que has escrito merecería horas y horas de debate, tertulia, o sobremesa, pero intentaré ser lo mas breve posible. Como adicto a las drogas,a todas, pero con mi droga estrella la del alcohol, puedo decirte que estas ocupan un gran lugar en nuestro cerebro. Este lugar no es otro que el de los sentimientos. En una persona, cuando comienza a consumir drogas, poco a poco , estas van ocupando el sitio de estos. Estas no nos dejan crecer como personas, haciendonos permanecer en un estadio fijo durante mucho tiempo.No podemos decir que el hachis es una " droga blanda " cuando lo primero que produce en nuestra sociedad es fracaso escolar, mirar si no las estadisticas de consumidores de cannabis y resultados escolares.Es una droga de enganche lento, pero con resultados a largo plazo que afectan notablemente a la memoria, el hígado sintetiza el tetraclorocannabiol y no sale indemne de este proceso.
La cocaina considerada socialmente bien vista, es un gran problema actual. Cuadriplicamos a los europeos en consumo y superamos a EEUA por primera vez en la historia.La cocaina por desgracia vuelve loca a las personas, la heroina las hace unas sinverguenzas, pero la coca las vuelve locas. Que vamos a decir del alcohol, en un pais donde el vino es considerado un alimento. El vino solo tiene un problema,que en su composición posee de un 12 a un 14 % de alcohol, que es la droga que mas mata en el mundo.Ahora que estan tan de moda los botellones, una de las escusas mas argumentadas es que " las copas son muy caras " estas mismas personas nunca comprarán una barra de pan y un fuet para hacerse un bocadillo (resultaría infinitamente mas barato), no, lo compran ya preparado y pagan su importe. Nunca argumentarán que los bocadillos son caros. El consumo de drogas nos hace autoengañarnos, pues defendemos nuestra parcela de consumo. Detras del consumo de drogas encontramos el 95% de la violencia de género que se produce. ¿te suena esto? !! Es que tenía muy mal beber !! El gran problema de esta enfermedad, la adicción a las drogas es una enfermedad,es que destruye totalmente a las personas como tales, no ya físicamente, sino como tales. No podemos considerarlo " vicio " pues un vicio es una concepción moralista de un hecho repetitivo,ya que cuando en este hecho repetitivo interviene una sustancia que nos destruye,y no hacemos nada por dejar su consumo esto se convierte en una enfermedad. Es duro dejar las drogas, pero mucho mas duro es consumirlas. Aqui puede hablar mi experiencia, pues despues de 30 años de consumo, llevo seis sin hacerlo (ni cerveza sin alcohol, por supuesto ),no lo cambio por nada, !! ahora vivo !! y los que me conoceis sabeis o recordais que era una persona vitalista, cosa que he vuelto ha recuperar. Si a alguien le puede servir de algo, ! fabuloso ! si no pues dejo una opinión como otra. Las drogas son malas compañeras de viaje

Un besote

Fdo. Luis Prieto