ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 18 de juny de 2007

Banyar-se nu.

Era habitual durant la navegació per les aigües del nostre litoral comprovar la naturalitat amb què els usuaris de les barques d'esbarjo durant l'estiu aprofitaven les cobertes per prendre el sol completament nus. Curiosament amb la liberalització dels costums aquest costum s'ha anat perdent fins a tal punt, què si avui algú pren el sol totalment nu mentre mandreja brandant al ritme de les onades, al bell mig d'una petita cala o badia, en aquell silenci tant sols romput per la carícia de les onades sobre les roques i la sorra,pot arribar a sentir els comentaris primitius, despectius, tòpics i arcaics que arriben d'un o altre iot pròxim. És cert que a les platges de les nostres contrades s'ha generalitzat l'anomenat "top-less", però els escasos centímetres quadrats situats a la conjunció frontal d'ambdues cames tant de les dones com, encara més, en els homes, són, encara avui, un tabú. No fa pas tants anys, aquí es veu l'edat de qui escriu, veure la imatge del pit d'una dona era pecaminós i la seva edició impresa era causa de delicte contra la moralitat. Amb un salt al buit el nostrepaís, i el veï, s'ompli de "pit i cuixa", d'erotisme barat, de discusions bizantines sobre els límits de la pornografia. El paper "cuiché" s'ompli d'imatges, les butaques dels cinemes absorbien escalfors inhabituals, fins i tot el teatre caigué en la temptació. Anys desprès la barrera fou el nu masculí, que fou ben aprofitat com a objecte de culte per la publicitat. Avui, el nu no és cap obstacle per als nens petits, el poden veure a casa (majoritàriament), a la televisió, a les revistes, etc. Els adolescents, tot i els problemes d'equilibri hormonal natural, s'inicien en la sexualitat amb gran precocitat.
Per tant, és estrany aquest pudor generalitzat. Ara s'ha convocat un Dia Sense Banyador per part del Club Català de Naturisme (el proper 15 de Juliol www.ccn-naturisme.org). De fet sempre que es cel·lebra un Dia per algun motiu, aquest és en perill. L'objectiu principal d'aquesta acció curiosament fa anys que està cobert legalment. Si, estar-se nu a la platja no és cap delicte, ni falta, ni res. És una actitud natural. No trobeu que no és normal anar amb miniscules peces de roba? I a quin preu! Però no tant sols a la platja s'hi pot anar nu, també s'hi pot anar arreu: a casa, a la muntanya, al carrer, a la piscina (amb gorra de bany i sabatilles, segons els reglaments interns), etc.

Per què no es generalitza la pràctica del nudisme?

És consequència de la nostra cultura judeo-cristiana?

Hi ha una component consumista que ho impedeix? (Si es generalitzes el nudisme, un grapat d'empreses haurien de diversificar).

Si no ho heu fet mai... proveu-ho. Paga la pena. És una sensació diferent. Simplement us sentireu lliures.

Salut!