ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 18 de juny de 2007

Crítica teatral: La kumèdia de l'Albà

Dir que Toni Albà és un gran còmic no és cap novetat. La seva trajectòria professional que ara compleix els vint-i-cinc anys l’avala. Però com ha passat amb molts dels millors actors i actrius del nostre país, no ha estat fins la seva presència televisiva que s’han donat a conèixer a aquell públic no habituat a escalfar les butaques dels teatres. Potser molts no el coneixeran pel nom, però segur que han gaudit i rigutamb el seu treball interpretant els personatges del Rei i del Papa Benet XVI al programa “Polònia” de TV3. Amb tot és trist per qui escriu haver de referir-se perpresentar un espectacle, al seu autor i intèrpret fent referència, un cop més, a les emissions televisives.
Per escriure sobre la representació de "BRAMS" o la kumèdia dels herrors al Teatre de La Gorga el primer diumenge de Festa Major, quan tot l’Estat està paralitzat per uns partits de futbol, maleït futbol!, que han de decidir la lliga, cal aplaudir per començar a un públic més interessat en un acte cultural com sempre és una representació teatral i a les programadores de l’Area de Cultura de l’Ajuntament de Palamós, valentes, que han estat capaces de programar sense neguitejar-se.
"BRAMS" o la kumèdia dels herrors es va estrenar per primer cop el desembre de 1986, al Teatre Principal de Vilanova i la Geltrú. Llarga vida per un text escrit pel mateix Toni Alba i per un altra actor, llavors desconegut, que avui triomfa a les pantalles d’arreu, en Sergi Lòpez. Més de dues-centes representacions garanteixen allò que perseguien els seus autors: fer riure a tothom. Amb un argument secundari, l’obra és un gran homenatge a la gent del teatre, actors, productors i tècnics. El text, farcit de vivències de la gent de la faràndula, és sumat a una dramatització que ratlla el clown. Una tècnica vocal envejable i una diversitat de registres que en Toni Albà equilibra amb la magnífica actuació d’en Joan Bellviure. Aquest últim amb un personatge lineal digne de Harold Lloyd que dona el contrapunt necessari a partir de la seva primera aparició a escena.
Ja de bon començament, a les fosques, durant el missatge d’apagada dels telèfons mòbils, el públic comença a riure. Activitat que no deixa ni un sol moment durant la vertiginosa representació. Vint-i-un anys més tard de la seva estrena, la comèdia no tant sols conserva la frescor inicial, sinó que ha anat incorporant gags impensables en la seva primera versió. En la primera escena, el monòleg de Enric Sugranyes (Toni Alba) amb els seus invisibles tècnics, l’actor fa una magnífica demostració de la seva qualitat com a intèrpret tant gestual com vocalment amb un domini de l’espai escènic nu, amb tant sols un llum frontal, sense artifici. L’escena final no és més què una rèplica en viu i parlada d’un vell film còmic mut en blanc i negre. Fins i tot l’escenografia pintada i tronada que es mou i desmunta emmarca aquesta versió de “La Tragèdia de Ricard VIII” reduïda a tant sols dos actors solemnement curts d’assajos.
S’ha viscut, doncs, una magnífica vetllada teatral per aquelles persones capaces de sacrificar l’actualitat esportiva per la Cultura. La comèdia és un dels gèneres més difícils de l’art dramàtic. De fet hi ha grans actors que mai s’hi ha atrevit. Dels actors especialitzats en diuen còmics. Abans era un terme despectiu dins la professió. Actualment, només cal llegir el diari o veure els noticiaris, és difícil fer riure, si més no intel·ligentment. Aquesta feina la fan còmics: respectem-los i admirem-los.