ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 26 de juny de 2007

Ni una estella!

Per diferents motius els darrers dies he estat fullejant, llegint per sobre, un munt de revistes sobre el món de la nàutica. He quedat sorprès en comprovar que en més de 400 pàgines de paper en quadricromia, amb milers d’anuncis de compravenda, entre desenes d’articles tècnics (de molts dels quals no en tinc ni idea de que parlen), no he trobat ni una sola línia sobre embarcacions de fusta.

Fa que pensar. Som, els amants de la navegació tradicional i el patrimoni marítim, tant estranys? D’acord que hi ha alguna publicació especialitzada (Chasse-marée), però també hi ha publicacions sobre les xapes dels taps de cava, per exemple. Tinc una mica el sentiment del petit poble gal d’Astèrix i Obèlix, essent un dels darrers reductes amb la resta de companys davant la invasió de la resina polièster reforçada amb fibra de vidre, allò que anomenem plàstic.

En la propera edició de “El Navegant Aficionat” (Revista gratuïta) sortirà un article que obrirà una secció dedicada a la Navegació Tradicional. Pot ser-ne una porta, però no es tracta més que de l’acció d’un franctirador. On són la Federació Catalana per la Cultura i el Patrimoni Marítim i Fluvial, l’Estrop, la Càtedra d'Estudis Marítims, Documare, la Facultat de Nàutica, la Universitat de Girona, els Museus, la Direcció General de Patrimoni? No hi ha cap entitat capaç de llençar algun tipus de publicació, virtual o material, amb capacitat de comunicació i difusió, de forma periòdica. Una eina d’aquest tipus serviria per mantenir unit al poblet gal davant els agent externs. Nosaltres no tenim poció màgica, ni senglars (habitualment ho fem al volt de les “fideuàs” o dels arrossos), que ens donin la força per seguir mantenint les nostres embarcacions, pagant els especulatius preus dels amarradors. A nosaltres tant ens agrada navegar i trobar-nos amb els amics dels diferents punts de la nostra costa, com deixar que les nostres barques siguin fotografiades i admirades per aquelles persones que creuen haver fet un salt en el temps per uns instants.

Els armadors prou fan de tenir i mantenir les barques, els patrons les fan navegar, però la resta: administracions, institucions, federacions, entitats,... haurien de moure fitxa per aconseguir que la navegació tradicional sortís (en sentit figurat) de mar i ocupés un cert espai comunicatiu en els diferents mitjans.

Salut!