ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 11 de juliol de 2007

80, un disbarat?

Ahir s’aprovà per part del Govern de Catalunya un decret segons el qual tots els vehicles que circulin per les vies ràpides de la conurbació metropolitana barcelonina ho hauran de fer amb una velocitat màxima de 80 quilòmetres per hora. Això vol dir que les sortides per les autopistes de la gran ciutat deixaran de ser l’equivalent a la recta de tribunes dels circuits de fórmula 1. Avui els diaris en van plens, el decret és tractat d’injust, inservible, de maniobra de distracció sobre altres problemes, d’inútil. El problema de la contaminació ambiental sol quedar en tots els casos en un segon terme. Fins i tot es dubte sobre si aquesta mesura no produirà un efecte contrari al desitjat, provocant embussos i circulacions lentes que faran augmentar el consum.

Ningú ha esmentat que des de fa força temps (més d’un any que jo recordi) l’autopista del Maresme té limitada la seva velocitat màxima a 90 quilòmetres per hora en el seu tram urbà a l’alçada de Badalona. Velocitat que puntualment, amb les excepcions que confirmen la regla, compleixen tots els conductors esperonats per un parell d’aparells de radar que inclou la via. Un altra punt ja existent és la limitació a 100 quilòmetres per hora que hi ha des del pont de Montcada fins poc abans d’entrar al nus de la Trinitat venint per l’autopista de Girona en direcció a la capital, que ja es transforma en una limitació a 80 a l’alçada de Torre del Baró. Faig sovint aquesta ruta entre la meva vila i la gran ciutat. Tinc el costum de respectar els límits de velocitat. Més des que en canviar de vehicle fa poc més d’un any, el nou porta un limitador voluntari de velocitat. Els primers dies vaig voler comprovar quina era la diferència de temps en recórrer els 120 quilòmetres entre la gran ciutat i el meu poble de forma legal, i saltant-me els límits en les zones que no hi ha habitualment radars muntats. Deu minuts ha estat la diferència màxima entre els dos punts. La decisió és clara. Paga la pena sortir un quart abans, respectar les limitacions i estalviar-se problemes de sancions econòmiques i dels famosos punts. Complir la normativa amb els vehicles actuals és tant senzill com utilitzar un dels múltiples accessoris que porten incorporats: el limitador. A més si un es mira els diners, creieu-me, la diferència en el consum és notable.

Reduir, o provar-ho, les emissions un 50% no és cap broma. De la mateixa manera que no ho és limitar els condicionadors d’aire a 25º (24º segons el Govern central – ni en això ens posem d’acord). Serveix de poc que a casa posem el condicionador a 25º a les 4 de la tarda quan les grans superfícies, cinemes, botigues amb les portes obertes, oficines bancàries, restaurants, etc. mantenen el termòstat a 20º o 21º per tal de mantenir “frescos” els seus clients. La mesura s’està venent com a impopular. Fins i tot TV3, la “nostra” en fa befa en un programa de tarda de gran difusió com El Club. Hauria estat diferent si la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge estigués en mans del Partit Socialista? Segurament. S’hauria alabat la mesura i triat be els convidats per no jutjar a la lleugera el decret. Per un cop que s’introdueix una mesura de xoc contra el canvi climàtic, del que tant se’n parla. Només els hi calia dir que les energies renovables no serveixen per res, que els vehicles elèctrics també contaminen perquè fan servir electricitat, i que el biodiesel fa malbé els motors. De part de qui estan?

Però tot plegat no servirà de res si no hi ha una voluntat de ma ferma per fer complir les lleis. Tenim l’exemple en el carnet per punts. Cal una reforma a fons del sistema judicial del país que permeti que aquest funcioni diligentment. Cal un sistema d’inspecció amb mitjans. La contaminació és dolenta per tothom. També a aquells que els agrada circular amb grans cilindrades a 200 quilòmetres per hora per l’autopista.

El Medi Ambient ens afecta a tots.

Salut!