ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 22 de juliol de 2007

El Somni d’un Dia d’Estiu.





Regata de Grans Velers a Palamós.

I de sobte, entre el crepuscle i la matinada, aquell vell port feu un viatge en el temps. En un salt d’un centenar d’anys enrere la seva imatge habitual fou envaïa per un eixam de cordes, vergues i pals. Ja ben entrada la nit els vilatans bocabadats s’acostaven al moll, caminaven mirant amunt. Badaven assenyalant aquí i allà. Els més vells s’atrevien a explicar als més joves quina mena d’embarcacions estaven veient: goletes, pailebots, fragates,... La resta observava encuriosida aquell retall d’història que havia recalat al port de la vila. Gent de terres estranyes es movia, pujava i baixava d’aquells vaixells. Parlaven llengües inintel·ligibles. En mig de tot allò, els vilatans es trobaven feliços, els costava d’anar a dormir.

I el dia començà. Amb les primeres llums encara arribaren més bucs carregats d’homes, dones i moltes veles. Quan el sol encara no havia arribat al seu zenit, els vells molls semblaven formiguers vistos des de lluny. Totes aquelles petites formigues volien conèixer aquelles magnífiques embarcacions. Volien ser engolides per conèixer les seves entranyes. Nens amb gorres multicolors, mestresses de casa, el botiguer de la cantonada, vells pescadors retirats, la mestra i el banquer hi feren cap. Poques persones, agradoses o no del mar, es volgueren perdre aquell espectacle d’una oscil·lació cadenciosa, surant, que teixia en la perspectiva com una gran tela d’aranya. Unes escenografies que tant podien servir per representar una opereta vienesa, un drama realista rus, o una peça èpica. Bronzes lluents al costat de caps enquitranats. Banderoles multicolors al costat de buc pintats de negre. Uniformes pulcres al costat de pobres uniformes.

Aquell dia, només durà un dia com una flor d’estiu, romandrà a la memòria, personal o electrònica, dels vilatans. Al matí següent, com si tot el poble actués com la dona del mariner, els mocadors voleiaren a la punta de l’escullera. Els vaixells, lentament (com si no) es perdien amb les veles obertes al vent cap a la línia de l’horitzó. Altres ports i altres gents els esperaven.

Faventibus ventis.