ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 2 de juliol de 2007

Jocs d'Adults.

Aquest darrer cap de setmana he viscut l’experiència de veure gaudir a persones de tota edat i condició fent una activitat en comú, pública i col·lectivament: jugar.

Activitat que deixem de fer en fer-nos “grans”. Jugar com ho feien els nostres pares, el nostres avis i en alguns casos com ho havíem fet nosaltres mateixos. Jugar al carrer amb la colla d’amics, un joc sense premi, un joc pel joc, un joc, competitiu o no, que serveix per relacionar-te, per treballar en equip, per mesurar-te envers els altres, per fer exercici, per millorar habilitats, i gairebé sempre per acabar amb una riallada. Els adults deixem de jugar, o si més no els nostres “jocs” deixen de ser públics, col·lectius per passar a l’àmbit privat, interior i íntim. Els únics jocs que conservem, alguns i algunes, són aquells relacionats amb l’activitat física i/o l’esport.

Jugar per passar-s’ho bé. Aquesta expressió esdevé una màxima. Les persones que s’anomenen, o ens anomenem, adultes estem amarades d’una sèrie d’idees, posicions, complexos, vergonyes, pudors, etc., què se’ns mostren com una barrera a l’hora de tornar al joc. Dissabte al punt del migdia al Port Bo de Calella de Palafrugell reeditàrem els Jocs Tradicionals Mariners. Si bé en un primer moment fou la quitxalla qui s’apuntà a provar el seu equilibri passant pel Pal Enseuat[1], no tardàrem gaire alguns adults a apuntar-s’hi. Però en pocs minuts la cua superava el camí d’accés. Dones i homes amb ganes de passar-ho bé. Dones i homes de totes les edats, una dona i un home superaven amb escreix la seixantena, arribaven al moll amb un gran somriure als llavis. Alguna d’aquestes persones grans repetia una experiència després de desenes d’anys. Només una persona fou capaç d’aconseguir l’èxit: agafar la bandera, però una activitat que havíem previst que durés deu minuts passà dels tres quarts d’hora. Però això fou realment l’anècdota. I els espectadors? Aplaudint, rient, animant i cridant.

Una mica més tard i després d’una tanda de jocs pels més petits arribà el torn d’un dels jocs més arrelats en les cultures marineres d’arreu del món (i també en cultures de terra endins): l’estirada de corda. La formació de dos equips, degut a un malentès, un de dones i un d’homes, provoca una allau de persones que s’estaven còmodament estirades al sol damunt les tovalloles a agafar-se d’aquell pobre cap que patí les embranzides. Després d’alguns minuts (minuts!!) la solidaritat femenina vencé a l’equip del homes. Tots caigueren ben arrebossats de sorra humida dins del mar. Una gran rialla i aplaudiment sorgí espontàniament.

Les persones de la Platja del Port Bo de Calella de Palafrugell visqueren, crec, una estona de felicitat, oblidant els problemes de la feina, de la llar, de l’hipoteca, etc. Tot plegat d’una manera ben senzilla: jugant.

Salut!

[1] Pal Enseuat, gran pal que es munta sobre el moll en posició horitzontal sobre l’aigua, que en la seva part final es troba sucat amb greix d'origen animal, fet que el fa totalment relliscós. L’objectiu del participant és agafar una bandera que es troba a l’extrem del pal.