ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 4 de setembre de 2007

José Luis Pardo a la Gorga.



Desprès de Girona, Salt, Caldes de Malavella, Santa Cristina d’Aro, Llançà i Platja d’Aro, el IV festival de Guitarra Girona Costa brava ha fet etapa a Palamós. Vist el programa del Festival hom esperava un bon recital de guitarra. I això és el que es trobaren els amics de Joventuts Musicals i la resta del públic que s’acosta la tarda d’aquell diumenge especial on el poble de Palamós anava recobrant el seu ritme de vida post-vacacional.

José Luis Pardo i The Mojo Workers oferiren un concert diferent als de la resta del Festival de Guitarra. La seva actuació podria ser programada dins de qualsevol festival de Jazz o Blues. El jove intèrpret, només té 25 anys (segons el programa), té taules, com ens agrada dir a la gent de teatre. Un bon domini de l’escenari, però sobretot, màgia, agilitat i seguretat en les seves interpretacions. I la curiositat afegida del ús de la veu dins els temes, curiositat si més no dins d’un festival de guitarra. Iniciat el concert en José Luis Pardo i la seva guitarra es fonen en un sol ens. El recital s’inicià amb un breu repàs de l’evolució de la música amb la interpretació de temes de swing, buggy, rock & roll, country-blues, per desembocar en uns temes de blues purs. Dels quals cal destacar el solo que arrencà el quart tema del recital capaç d’eriçar la pell de molts dels espectadors i espectadores. El recital fou acompanyat per The Mojo Workers, format per el bateria Mariano Costa i el baix elèctric Mariano Llopis, que oferí una molt bona improvisació vocal. Gràcies a la bona acústica del teatre també poguérem escoltar diferents unplugeds (solos de guitarra elèctrica sense amplificar) des del mateix prosceni.

El públic, inicialment fred, entrà progressivament dins el concert. Aquest fou premiat per un bis-Jam en el qual s’incorporà el guitarrista Josep Manzano. A la sortida les valoracions eren del tot positives i es comentà reiteradament, i qui signa s’hi afegeix, que era una llàstima que aquell concert no s’hagués promocionat de forma diferent, ja que es tractava d’un concert que hauria entusiasmat a un públic molt més jove.


Salut!