ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 29 d’octubre de 2007

El Carnestoltes pel novembre.


Feia temps que no vèiem el Teatre Municipal La Gorga de gom a gom. Però la unió de dues de les entitats culturals, Joventuts Musicals i l’Agrupació Sardanista, amb més nombres d’associats del municipi en l’organització d’un “Gran Espectacle”, sumada a la gratuïtat dels seus membres ho ha fet possible. “Gran Espectacle” entre cometes, no perquè no ho fora, sinó pel tó ranci de l’expressió. A hores d’ara no caldria presentar l’Esbart Dansaire de Rubí amb sobre títol pompós. Aquesta agrupació folklòrica fou pionera en elevar els balls de plaça a l’interior dels teatres. Recolzada per grans creadors de la dècada dels 80 com ho fou, a tall d’exemple, en Fabià Puigserver (creador del Teatre Lliure i renovador de l’escena i l’escenografia a Catalunya). L’Esbart protagonitzà el fet novell d’omplir l’any 1982 el Teatre del Liceu de Barcelona, amb l’estrena del ballet en un acte El Carnestoltes,amb coreografia d’Albert Sans que s’ha pogut veure comprimit a l’escenari de La Gorga.

Sens dubte un dels grans mèrits de l’actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí ha estat el treballs de fins a 28 ballarins i ballarines dins les reduïdes dimensions de l’escenari local. L’espectacle iniciat amb dues coreografies clàssiques, la Dansa de Castellterçol i l’Espanyolet, executades amb mestria tant coral com individual, sobretot en el duet de la segona. Però allò que tant bé havia començat trontollà de cop amb l’única coreografia que signa en Jordi Rubio, el Moviment per a una Sardana. El treball coral es veié desdibuixat un cop i un altra per petits dubtes i imprecisions en l’execució. El vestuari, molt senzill transformava aquesta part de l’espectacle en un bàsic festival de fi de curs d’escola de dansa, on l’important és la participació de tothom, més que la qualitat del producte final. Sortosament la vetllada ens reconfortava amb una Muixeranga d’Algemesí, en versió lliure novament d’Albert Sans (com la resta de la programació). Espectacle i sentiment són els mots que defineixen aquesta coreografia. Llàstima de la il·luminació, no prou curada, que deixava a les fosques en diferents moments al personatge central. Fet que també es repetí en la següent peça, El Carnestoltes. Aquesta coreografia, producte com he dit abans de la dècada dels vuitanta compte amb una fitxa tècnica impressionant, a més de la coreografia i l’escenografia i vestuari, la dramatúrgia de Manuel Cubeles i una magnífica instrumentació per a cobla d’Agustí Cohí i Grau. L’espectacle colorista, els canvis de ritme, la disbauxa carnavalera, sa Majestat el Carnestoltes, les ploraires, etc., fan d’aquesta coreografia juntament amb el Ball de Gitanes de Rubí el motiu de la representació. Del Ball de Gitanes voldria destacar d’una banda el treball coral de tot l’esbart, excel·lent, i de l’altra la parella còmica, a cavall dels Monty Python i de Polònia, ella un divertit transvestit i ell un pagès esquifit, que sense perdre ni un sol compàs feren les delícies del públic. El final, apoteòsic, amb els 28 artistes i un cavallet de cartró dins dels modestes dimensions del nostre teatre local.

No puc oblidar a l’autor del conjunt de les músiques de totes i cadascuna de les coreografies. Les unes com a recreador i instrumentista, i les altres com a compositor. L’espectacle estava dedicat al mestre Joaquim Serra en el centenari del seu naixement. Xavier Montsalvatge digué sobre ell: “Extraordinàriament dotat, insuperable en el domini de la cobla, ens ha llegat un conjunt d’obres a les que no correspon altre adjectiu que el de perfectes”.
Compositor de sardanes, però també de música de cambra i lírica, professor, investigador i escriptor, llegà durant la seva curta existència una gran obra que està del tot lligada a allò que hom anomena la Cultura Catalana.

Salut!