ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dissabte, 27 d’octubre de 2007

El tren, el metro de superfície o el tramvia de les Gavarres.

Avui un grapat d’empresaris conjuntament amb algun responsable polític han estat debatent sobre la conveniència de la reintroducció del ferrocarril a les comarques gironines. Tots som coneixedors de l’antiga existència dels carrilets que amb inici a Girona arribaven a Sant Feliu de Guíxols i a Palamós. Durant l’etapa política més fosca del segle passat, ambdues línies fèrries desaparegueren per diferents motius. L’automòbil havia triomfat. Ara, a inicis del S. XXI, aquell automòbil que havia d’ésser la solució definitiva a la mobilitat és un objecte colonitzador i explotador de la Terra. En els països desenvolupats exigeix, dia a dia, més vials que siguin més amples, ràpids i segurs. I el global dels països, els rics i els pobres, pateixen les conseqüències de l’escalfament global degut principalment a la combustió de combustibles fòssils. A un nivell més pròxim, estem patint el desdoblament de la carretera que arriba de Palamós a Palafrugell, o de Vidreres a Llagostera. Tothom té clar que ampliar el nombre de carrils no serveix per res. Que a mitjà termini s’omplen, es produeixen de nou retencions i es tornen a demanar més ampliacions. És un peix que es mossega la cua, els exemples els trobem arreu.

Com deia, ara es torna a parlar de ferrocarril. Sigui amb l’apel·latiu que vulguem: metro lleuger, tramvia, rodalies, llançadora, etc. Si ens prenem la molèstia de sortir de la vila (en bicicleta o automòbil) i de cercar els antics camins dels carrilets descobrirem que majoritàriament encara són ben visibles. La línia de Sant Feliu de Guíxols a Girona està convertida en una via verda. L’altra, la de Palamós, està plena d’esbarzers o parcialment coberta per l’actual carretera. Tant difícil seria avui de recuperar un mitjà de transport, qualificat ara de sostenible, quan els nostres besavis ho pogueren fer fa més de 150 anys? Heu pensat en la possibilitat que un tramvia travesses la major part de les nostres viles: Flaçà, La Bisbal, Palafrugell, Mont-ras, Vall-llobrega, Palamós, Calonge, Sant Feliu de Guíxols, Llagostera, Caçà. El viatge per una línia fèrria disgregada de la carretera, amb preferència de pas, que penetrés dins les viles amb una o varies parades, permetria una connexió per anar a l’hospital, als jutjats, a fer esport, a l’escola, al institut, al polígon industrial, a connectar amb altres línies de ferrocarril, estalviaria temps a les persones i diòxid de carboni a la Terra. El tramvia permet freqüències de pas útils per les persones. De ben poc serveix tenir serveis públics que passen cada mitja hora o cada hora.

És un fet curiós que els empresaris defensaven el ferrocarril. Potser caldrà esperar que ells tinguin, com fa 150 anys, la iniciativa i els diners per fer-ho. El nostre Govern i el de més enllà no han estat, ni estan interessats. Em perdut el tren dels diners que arribaven per inversions en infraestructures de la Comunitat Europea. Desconec el cost comparatiu, potser algú podrà aclarir-m’ho, entre bastir autopistes amb peatge “a l’ombra”, desdoblaments que acaben en carreteres no desdoblades, que travessen pel bell mig de les viles i fer noves línies ferroviàries. El ferrocarril fou el motor de la revolució industrial al segle XIX i, ves per on, pot ser i serà el Transport del segle XIX.(19/10/07)

Salut!