ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 28 de novembre de 2007

Nacionalisme, o no.

Dinant sol, en un bar senzill d’Esplugues de Llobregat, escoltava a la gent dels meus voltants. No per tafanejar, sinó perquè els seus comentaris arribaven nítids a la meva taula. Em sobtà que en general es parlava de política. Al meu darrera hi havia una taula amb tres dones, comercials d’una empresa, ben vestides. Una de parla catalana i dues castellanoparlants. Evidentment parlaven en castellà. La seva conversa era motivada per la “excessiva” catalanització de la societat imposada per l’administració. Rètols, informacions, televisió. Tot escrit en català. Fet que comportava una manca de respecte per els castellanoparlants del país i estrangers. Fins i tot a les escoles obligaven a parlar en català a les classes.

A la taula del meu davant hi havia dos homes, per la conversa segurament petits empresaris. Comentaven sobre les imatges i informacions que veien en un aparell de televisió que tenien davant. L’emissora era TeleMadrid. Informaven de les grans inversions que està fent el govern central en la “comunidad catalana” i del desequilibri que això pot representar tant a la seva comunitat com a la resta de “España”. El comentari pròxim parlava de les responsabilitats del govern català amb la gestió de les obres ferroviàries pròximes. Del desgavell que això representava i de les pèrdues en hores de treball dels seus empleats. Mentrestant el cambrer, extremeny, lloava les excel·lències de la seva terra en la seva llengua oriünda, és clar. Dos cops vaig demanar aigua amb gas, desprès claudicant va ser “agua con gas”. Ell mateix es vantava de portar trenta anys a Esplugues.

Tinc els meus dubtes si anem pel bon camí. La imposició crea reacció. Però, quin futur té el nostre país davant del monstre del veí. Som al segle XXI, del únic cos armat de que disposem millor ni parlar-ne. Per tant la via de la força està del tot perduda. Es diu que per vèncer cal convèncer. Però el sil·logisme perd totalment la força al revés. Convèncer per vèncer? La realitat és del tot distant. Tot i ser l’enveja d’altres nacions sense estat que estan pitjor que nosaltres. Quina trajectòria cal prendre? La tolerància, el mestissatge, l’acolliment, el pluralisme, etc., no estan actuant a favor del país. Entenc i accepto de bon grat la nova immigració. Però, la vella immigració, aquella que porta 20, 30, 40 o 50 anys a la nostra terra, els “Altres Catalans” que deia en Paco Candel, està jugant un paper reaccionari contra un país que els va acollir, on han viscut i treballat, on han crescut els seus fills. On hem anat a parar.

Potser l’estratègia està equivocada. Trenta un anys de democràcia desprès del dictador és un temps més que balder per haver assolit una equiparació amb els nostres veïns. Cal dir-ho? Paguem autopistes, les carreteres que no ens paguem romanen iguals que fa dècades, tenim una xarxa ferroviària deplorable (hi ha trajectes en que els trens circulen més lents que fa cent anys), la inflació sempre és superior a la resta, el nivell de renta és inferior al d’altres comunitats, acollim (som molt solidaris) a tanta immigració com la resta de l’estat, la inversió en ensenyament està per sota de tots els índex. Com a país demòcrata, tenim els governants que ens mereixem.

Sempre havia pensat que ser d’esquerres i nacionalista era el camí per aconseguir que tothom visqui millor i que la cultura i el país en el que vaig nàixer es consolidés pel futur. Ara en tinc dubtes.

Salut!