ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 16 de novembre de 2007

Una confussió esdevinguda conte.

L'insomni em provoca una certa confussió d'idees. De sobte vells contes s'han barrejat a la meva ment. Velles rimes d'antigues rondalles. La memòria pot jugar males pasades. Però de tot plegat n'ha sortit un nou conte. No és original, sinó un coctel. Potser divertit, però gens atrevit. Per mi el podeu usar, pels autors originals no en puc respondre.

LA RATETA DE LA CAPUTXETA.

Temps era temps
que hi havia una rateta
que amb una vermella caputxeta
escombrava la escaleta.

I tot escombrant, escombrant...
Dring! Es va trobar un dineret.
I va dir: "Què em podria comprar?
Què em podria comprar?"

-"Si em compro avellanetes,
em cauran les dentetes.
I, si em compro pinyonets,
em cauran els queixalets."

-"Què em podria comprar?
Què em podria comprar?
Ja ho sé, compraré mel en una gerreta
i un pastís, per la meva iaieta,
que està malalteta."

Dit i fet, la rateta
amb la vermella caputxeta
comprà a la botigueta.
per la seva iaieta.

I tot seguit digué:
-"Mareta! Mareta!
Me’n vaig a casa la iaieta."

La mare contestà:
-"No vagis pel bosc
que aviat es fa fosc."

Només sortir del poblet
se li acostà un porquet.
Que li digué:
-"Rateta, rateta
tu que ets tan boniqueta
i jo que sóc tant bon fadrí.
Que et voldries casar amb mi?"

La rateta li contestà:
-"Ai! No ho sé pas,
a veure quina veu fas".

I el porc tot orgullós digué:
-"Oing! Oing! Oing!"

-"Ai! No, no! "- Digué la rateta
de la vermella caputxeta-
"Que em fas molta por!"

Una mica més avall
se li acostà un gall.
Que li digué:
-"Rateta, rateta
tu que ets tan boniqueta
i jo que sóc tant bon fadrí.
Que et voldries casar amb mi?"

La rateta li contestà:
-"Ai! No ho sé pas,
a veure quina veu fas".

I el gall tot cridant digué:
-"Quiquiriqui! Quiquiriquí!"

-"Ai! No, no! "- Digué la rateta
de la vermella caputxeta-
"Que em fas molta por!"

Quan s’acostava un grop
se li acostà un llop.
Que li digué:
- "Rateta, rateta
tu que ets tan boniqueta
i jo que sóc tant bon fadrí.
Que et voldries casar amb mi?"

La rateta li contestà:
-"Ai! No ho sé pas,
a veure quina veu fas".

I el llop tot tendre digué:
-"Auuuu! Auuuu!"

-"Ai! No, no!" - Digué la rateta
de la vermella caputxeta-
"Que em fas molta por!"

Ja davant la caseta
de la seva iaieta
amb la vermella caputxeta
truca la rateta.

-"Qui hi ha? " Preguntà la iaieta.
- "Sóc jo, la rateta".
Que et porto un pastís
i mel a la gerreta.

-"Passa, passa!
que és oberta la porteta".
Contestà la iaieta.

Dins de la caseta
fou quan la rateta
es llevà la vermella caputxeta.

I en acostar-se al llitet
troba a l’avia amb un semblant cambiadet.

- "Iaieta, iaieta
per què les orelletes
acaben en puntetes?"

-"Rateta, rateta.
Són per sentir-te millor".

-"Iaieta, iaieta
per què tens el nasset
tant i tant humidet?"

-"Rateta, rateta
És per olorar-te millor".

-"Iaieta, iaieta
per què tens tan esmolades les dentetes?"

-"Rateta, rateta
Són per menjar-te milloooor!"

I en un tres i no res
que la rateta ja no hi és.
Al ventre d’un gatet morrut
que d’una queixalada se l’ha ben fotut.

Però no gaire lluny de la caseta
uns mossos trobaren lligada a la iaieta.
En arribar a la casa i veure el gatot
que de gros semblava un bot,
li obriren la panxeta
i contenta sortí la rateta.

I ja sense gat
i com no hi ha sortit cap gos
aquest conte ja s’ha fos.

Salut!