ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dissabte, 24 de novembre de 2007

Una tarda al Circ Raluy.

Entrar al Circ Raluy és com viure en un film en blanc i negre. És un salt enrere en la història, viure un circ que coneixem bàsicament a través del cinema: Chaplin, Germans Marx. El Circ Raluy és un circ senzill, sense estridències. La màgia comença en traspassar el seu pòrtic d’entrada. Els seus vells, i bells, carros noucentistes, els camions antics, la cafeteria i al fons la carpa. Entre cortines de vellut granat fem un viatge a la “Belle Epòque”. Poc a poc la quitxalla, el avis i alguns pares omplen parcialment l’aforament. De cop s’apaguen els llums. L’espectacle és a punt de començar. Sona “La paserella deli addio” de Nino Rota, magnífic. En els seus darrers compassos el públic acompanya picant de mans. El cap de pista, Carles Raluy, obre la funció.

Els espectacles de circ són un seguit de números enllaçats de la millor manera possible. Sovint es parla de circ globalment, i amb excepció de la premsa especialitzada, mai coneixem els seus artistes. En Lluís Raluy, quin llegendari August, aconsegueix unes transicions divertides pels infants i entranyables pels adults. La seva “màgia clàssica”, acompanyat del seu alter ego Jonny Bogino, aconsegueix que tot el públic pugui gaudir de la meravellosa teràpia del somriure. Per contrast, Edek, un artista belga, un clown de la nostra època, un home de circ dels de sempre. És capaç de compaginar les acrobàcies amb els diàbolos amb el pallasso més autèntic. Però si algú és capaç de fer riure als menuts i als grans són els Paco boys. Un número que té més de 75 anys. Els atletes acròbates, bona part dels artistes varons de la trouppe, construeixen un seguit de trucs d’equilibri senzills i de llibre. Una bona demostració de la saviesa dels artistes de circ, aquests són per sobre de tot uns grans actors còmics.

Però un circ no pot existir sense aquell: “Més difícil encara”. L’espectacle es completa amb uns bons malabars presentats per l’italià William i la catalana Rosita Raluy. Unes plàstiques teles aèries presentades per la russa Tania. Una correcta equilibrista sobre escala lliure: Steacy. Un espectacular número d’equilibri sobre espases amb una presentació que raca una mica per senzillesa amb Luisa Fernanda. Potser el trapezi, tot i la espectacularitat natural és la part més pobra de la funció. El francès Jean Christophe de Beauchamps presenta al inici un número pobre. Amb una important reiteració de moviments. La molt jove monociclista Niedziela Raluy, darrera generació a la pista, aconsegueix un bon “in crescendo” augmentant constantment la seva alçada de treball, que contrasta amb l’homenatge al petit monocicle amb que començà a treballar als cinc anys. L’espectacle acaba en una gran esfera metàl·lica amb dues motocicletes al seu interior girant en tots els sentits. Alt risc i “modernitat” en el vestuari molt fora de lloc.
El Circ Raluy és un bé patrimonial del nostre país. Com altres en mans privades, que han sabut mantenir-lo en funcionament durant dècades. Ara sembla que el Circ pot tornar-se a escriure amb majúscula, que l’administració del nostre país, el petit, l’ha descobert. Es parla de la construcció d’un circ estable a Barcelona. Esperem que en el futur puguem continuar gaudint de l’essència del circ itinerant. Aquell circ que ens visita periòdicament. Actualment la cultura de públic de circ està perduda. Per formar aquest públic es necessita una major freqüència de circs als pobles i viles. Aquest cop aplaudim l’Ajuntament de Palamós, que ha estat capaç de superar els vells problemes i no fer-los extensius a tot un món: el circ. Defensem el Circ de qualitat.

Salut!