ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 18 de desembre de 2007

Per millorar l'educació... la competitivitat.



Ara, de sobte, com si féssim jocs de mans, la Conselleria d'Educació normativitza de nou la puntuació acadèmica en alguns dels trajectes educatius. Quan els Excel·lents i els Insuficients eren a les golfes, els hem tret la pols de nou. A primer cop d'ull sembla un pas endarrere. Les associacions progressistes de mestres ja ho han confirmat. Tornem a les cavernes. El sistema de qualificacions del 0 al 10 que patírem aquells que superem els quaranta anys és competitiu. Els infants, nenes i nens, són competitius. Per tant no serà l'esforç allò que augmentarà sinó la competició. Però avui vivim una gran diferència amb els anys 70 del segle passat. Dins les classes es produeix el fenomen de la integració. Integració de diferent tipus:
Primer, la integració de nens i nenes amb deficiències de qualsevol tipus, motor, auditiu, de maduració, psicològiques, etc. ; per aquest nens el moment de les qualificacions pot ser dramàtic. Fins ara progressaven adequadament o necessitava millorar (des de la seva pròpia situació) . Ara els i les mestres i professors es veuran en la obligació de mesurar quantitativament d'acord amb uns barems generals els aprenentatges d'aquest infants. És realment difícil que un nen o una nena amb problemes psicològics greus, que pot relacionar-se i ser acceptat per la seva comunitat-aula, sigui capaç d'aprendre a contar fins a cent, o a fer una divisió. Però per ell pot ser molt important guanyar la seva autonomia en coses senzilles i habituals per a tothom: rentar-se, vestir-se, menjar, escriure el seu nom, o fer treballs senzills que li permetin un futur desenvolupament laboral. Aquest nen o nena no pot seguir el Currículum (forma que adopta actualment el programa d'ensenyament). A partir d'aquí quin serà el següent pas? Tornar a les escoles especials (per subnormals en deia la gent) i oblidar tots els avanços fet en anys de treball per a facilitar la integració d'aquestes persones a la societat. El treball fet en aquest àmbit per les Escoles Públiques és enorme, i els esforços dels ensenyants per integrar les diferents disminucions dins de la classe no són gens menyspreables. Ara un nen de quatre anys veu a una nena cega o sorda com a la seva companya, i sap que l'ha d'ajudar en aquelles tasques en què ell pot: jugar al patí, atansar-li la plastilina o bé el llapis del color sol·licitat. Aquest nen, quan sigui adolescent conviurà amb tota naturalitat amb aquells que involuntàriament són una mica diferents a allò que hom considera la normalitat. Aquest adolescent serà possiblement molt més tolerant amb la diversitat. Aquest adolescent serà segurament addicte a la no violència.
Segon, la integració de les persones nouvingudes és una realitat que es viu a diari sobretot en les Escoles Públiques. Aquesta integració no entén de Currículums generals. El nivell educatiu del nen o la nena que acaba d'arribar d'un país llunyà, habitualment no escolaritzat, sol ser molt baix o nul. Cal afegir que el mitjà d'ensenyament habitual és la paraula recolzada en una llengua que és totalment desconeguda per ells i elles. Per tant es fa necessari un treball intensiu d'aprenentatge d'aquesta llengua, el català, a través de la qual podran incorporar-se progressivament al sistema educatiu del país on han arribat. Si el nen que acaba d'arribar té vuit, deu o dotze anys, el valorarem del 0 al 10 a final de curs. Quines possibilitats té d'aconseguir el desitjat 5, o Suficient, en les diferents matèries? De què li servirà un full de qualificacions ple d'Insuficients. Per millorar l'esforç, o per lliurar-se a l'abandonament del fracàs?
Davant d'aquesta normativa algú hi surt guanyant: les escoles privades concertades. Aquelles que s'esforcen en atraure clients, pares, per formar als seus fills. Escoles que durant tot el període d'implantació de la LOGSE, s'han preocupat de fer públiques les úniques valoracions numerals existents a l'actualitat, les puntuacions de les proves d'accès a la universitat, PAU, o com s'anomenen vulgarment: la selectivitat. Any rere any sense excepció la comunitat de centres formatius concertats ha filtrat a la premsa d'una forma o altra les mitjanes assolides per els seus centres. Notes que són sempre més altes que les dels centres públics. Però quin és el lloc d'acollida habitual dels nouvinguts? On s'experimenta amb la inclusió a les aules amb persones amb algun tipus de dis capacitació? Els clients-pares de les escoles privades volen que els seus fills surtin preparats, amb aprenentatges assolits. Però entre ambdós models, quin alumne sortirà més ben preparat en tolerància, en solidaritat, o senzillament com a persona? L'educació és quelcom més que aprendre de memòria el rius d'Espanya, les capitals d'Europa, o els països de Sudamèrica. L'exemple és clar. Un alumne d'una aula d'una escola pública amb un 20% d'alumnes forans coneixerà possiblement millor la geografia mundial que aquell que l'ha hagut d'aprendre per a un examen de geografia (o socials, en diuen ara). L'educació és més que aprendre a escriure una llengua sense faltes d'ortografia, educació és potser conèixer mínimament dues o tres llengües per entendre's amb els nous companys durant la vida escolar i en la posterior vida d'adult. Ja hi haurà temps d'especialitzar-se en una llengua o altra a l'ensenyament secundari. La infancia és el moment d'aprendre els idiomes, aprofitem-ho. L'educació és més que aprendre a resoldre arrels quadrades o equacions de segon grau, els càlculs matemàtics fa anys que han quedat resolts per unes computadores senzilles anomenades calculadores, és més important potser per a la vida conèixer el valor de l'intercanvi de treball per diners, i entendre els principis bàsics d'una economia capitalista i consumista en què es troben immersos des del moment del seu naixement o de la seva incorporació al món occidental o primer.
En resum, la incorporació de les qualificacions de l'insuficient a l'excel·lent no provocarà que els alumnes s'esforcin més en aprendre. El seu esforç estarà dedicat a treure nota en els exàmens o probes que tot professor usa per avaluar. Tornarà clarament la memorització i la pèrdua de l'esforç que ella pot comportar amb l'oblit pos-exàmen. Educar per aprendre. Tornar a les qualificacions pot provocar la pèrdua de l'alegria amb la que van els nostres infants a l'escola. Alegria que es perd en la ESO i sobretot en l'Institut on l'ombra de les proves d'accés a la universitat plana des del primer dia. “La lletra amb la sang entra”, deien els pedagogs de principis del segle 19, però som al S. XXI. L'era de la informació constant, d'Internet, dels vídeojocs, dels ordinadors portàtils. Els mètodes segurament han de canviar, però mai fent una recessió en el temps. Siguem valents i imaginatius a l'hora de trobar nous camins per l'educació i aconseguim que els alumnes d'avui siguin persones bones demà.
Salut!