ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 31 de març de 2008

Barrets.



Ahir a la Rambla Catalunya de Barcelona s'aplegaren una setantena llarga de persones amb l'objecte de passejar amunt i avall d'aquesta tocats amb un barret. Fa anys que es repeteix aquest acte que pretén senzillament popularitzar l'ús d'una peça de vestir gairebé desapareguda. Per experiència puc dir que quan hom duu un barret es sent observat. A l'inici, els primers dies es pot arribar a sentir vergonya. Mirades furtives, somriures d'amagat, comentaris en veu baixa. Això sí, molts el lloen en parlar-ne, tot i que mai s'atrevirien a portar-ne. De barrets però n'hi ha de diferents classes. La més popular és la gorra. Força utilitzada per diferents tribus d'adolescents, i curiosament de gent gran, jubilats que prenen o passegen al sol. També la gent de mar usa les gorres marselleses, amb la seva visera dura que serveix tant pel sol com per l'aigua. Gorres d'estiu de cotó i de llana per l'hivern. En el nostre país no plou, i quan ho fa no sap ploure com deia el cantant, potser per aquest motiu es difícil de veure els barrets impermeables tant habituals en climes més continentals. Però, per contra, la nostra terra és cremada milers d'hores per una insolació sense pietat. La major part de la població s'ha habituat a les ulleres de sol. Les persones són capaces de gastar-se una autèntica fortuna en unes ulleres de moda que tindran una efímera vida de mesos en els millors dels casos. Pocs saben que un senzill barret de palla - italiana, caribenya o majorment xinesa- compleix a la perfecció la mateixa tasca de protecció visual, a més d'evitar que la closca i el clatell suportin els terribles raigs ultraviolats. Qui no ha agafat una insolació alguna vegada? I a l'hivern? És comprovat que perdem el trenta per cent de la calor corporal pel cap. Una gorra de franel·la o llana, un bon barret de feltre són totalment reconfortants. En els dies de pluja són millors aliats que el paraigües, sobretot quan a més fa vent. Un barret i un impermeable permeten anar d'una banda a l'altra amb les mans lliures per portar, per exemple, una flor i un bon vi a la persona estimada.
Us ben asseguro que hom és capaç d'obviar la recança inicial a sortir al carrer tocat amb un barret. Ah! Els homes recordeu de descobrir-vos, com exigeixen les antigues normes de protocol, en entrar a qualsevol casa o establiment. Si així ho feu alguna persona gran comentarà allò de: “Sort que encara hi ha cavallers en aquest món”.
Poseu-vos el barret i sortiu al carrer!
Salut!