ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 23 de març de 2008

Del fossar a escena.





Potser d'entre els actors i actrius catalans de les darreres fornades del munt d'escoles teatrals sorgides els darrers anys sota l'empenta televisiva, costaria trobar-ne algun o alguna que hagi actuat en les representacions d'algun dels textos que sota el nom genèric dels Pastorets es fan en el nostre país. Però de ben segur que si en trobéssim un coneixeria l'estrany artefacte que des de fa segles és capaç de fer aparèixer i desaparèixer persones i objectes d'un escenari: l'escotilló. Usat principalment des del Barroc ha arribat als nostres dies de la mà de l'òpera d'una banda i del teatre tradicional del cicle nadalenc per l'altra. L'escotilló és avui el darrer reducte d'ús d'un espai llargament oblidat en el darrer segle: el fossar. Erròniament usat per a guardar-hi mals endreços, aquest permet trencar el pla horitzontal de l'escena en sentit inferior, accedir a escena en escenografies tancades o envoltades de grans ciclorames circulars, o fer-hi efectes màgics a través del moviment d'amagat d'alguna de les trapes que formen les taules d'escena.
La confusió de la part pel tot és habitual en altres parts del teatre. Sovint es confon la pinta1 amb el teler2, quan de fet són dues coses totalment diferents i alhora complementàries ja que la primera la trobem dins la segona. Entre l'escotilló i la trapa passa quelcom de semblant. Una trapa és cadascuna de les parts mòbils amb què es conformen les taules d'escena. Un escotilló és una màquina que permet d'elevar una persona o objecte des del nivell del primer fossar a les taules o fins i tot més amunt. Per tant es possible que hom accedeixi a escena a través d'una o vàries trapes, que han estat oportunament retirades pels tramoistes, mitjançant una escala o una rampa. En aquest cas parlarem de trapes. Però quan l'artista apareix o desapareix de forma més o menys sobtada a escena verticalment a través de les taules, aquest estarà utilitzant un escotilló. Si per sobre del seu cap es desplaça una trapa just abans d'iniciar l'ascens, aquesta segurament formarà part del mecanisme de l'escotilló.
Aquests elements que poden semblar en desús actualment són vius tant en espectacles dramàtics com lírics. En els antics teatres noucentistes trobàvem aquestes tramoies distribuïdes de forma regular: una al centre prop de la boca, una altra al centre geomètric de l'escena, i dues a banda i banda entre les primeres. Els escotillons actuals són lluny d'aquelles velles estructures de fusta que es maniobraven de forma manual mitjançant un tambor o un sistema de contrapés que havia d'ésser ajustat a l'actor i manipulat sempre per un o més tramoistes. Avui els escotillons s'assemblen més a petits ascensors que incorporen tot tipus d'elements de seguretat per evitar els riscos laborals d'aquelles persones que els han d'usar escènicament. Queden doncs lluny accidents malaurats d'atrapaments o caigudes sobtades de la plataforma.
Les trapes, tant antigues com el propi teatre, han tingut diferents mesures a través dels segles. Durant anys la combinació d'una trapa, més un trampilló3, més una via4 ha marcat el que encara avui anomenem carrer. Les trapes avui són totes de la mateixa mesura. El conjunt de trapes que es troba alineat i paral·lel a la boca de l'escenari s'anomena carrer. Així hi ha tants carrers com trapes de fondària. Aquestes són senyalitzades abans i desprès de les funcions per evitar-hi caigudes, o millor són cobertes i descobertes desprès i abans de les representacions. Per alguns vells romàntics totes aquestes mesures són exagerades, “abans no es feia res de tot això i no passava res”. Però avui el concepte de seguretat està per sobre de moltes coses, fins i tot condicionant la creativitat en molts casos, però cal no oblidar que els artistes són a més de persones, treballadors i treballadores d'un món prou complicat i difícil com és, ha estat i serà l'espectacle.
Salut!
1Pinta: paviment tècnic situat a la part superior del teler on es munten les tramoies dels equips aeris.
2Teler: part superior de la torre escènica, situada per sobre de l'escena.
3Trampilló: trapa més estreta que habitualment incorpora xarneres en un dels seus costats llargs, que servia per permetre l'aparició de grans fermes des del fossar.
4Via: espai per on circulen els carriots amb els falsos bastidors en els teatres barrocs i noucentistes.