ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 19 de maig de 2008

Menys vapor, un viatge al passat.

Encara escolto la cadència, força ràpida en aquests moments, que produeix alguna part metàl·lica del cuc d’acer on em trobo. Un nivell de fressa comparable al d’una factoria de premses per metalls. Constant, constant, constant. Sovint aquesta augmentà amb un soroll més agut, com si xoquessin espases en un torneig medieval. Un seguit de cops secs i estridents. En diferents moments del viatge el ritme baixa fins a aturar-se. Se senten en aquell moment, passes i cops, d’altres indignes que m’acompanyen en la tortura. No triga gaire en tornar a aparèixer el repicar que augmenta la seva velocitat fins arribar al nivell que m’ha martiritzat durant una llarga i fosca nit.
Si la fressa pot resultar insuportable, què en podem dir de la llitera? Pensada per maltractar el passatger, per fer-lo patir durant un període on la major part de les persones dorm en una posició semblant. Possiblement, no ho he provat mai, les dels calabossos de les comissaries deuen ser més còmodes, tot i que els seus usuaris no han contribuït econòmicament en forma de bitllet per usar-les. Apilar fins a sis homes, o sis dones, en un compartiment que no arriba a sis metres quadrats és, avui i en un país que diu ser la vuitena o novena potència econòmica mundial, vergonyant. Apilats com en un panteó, és impossible asseure, només s’hi val la posició horitzontal. El ferum que fa en entrar a qualsevol dels compartiments, sobretot desprès d’unes hores de viatge, és inoblidable. L’únic element que ha passat en les darreres dècades per la bugaderia és un miserable llençol blanc i una coixinera que abriga un, diguem-ne, coixí apte per a nadons. La resta desprèn la deixadesa d’aquell que sap que poc més profit en podrà treure.
Aquest tren viatja cada dia entre Port-Bou i Madrid. L’anomenen Costa Brava. Quina imatge per la costa gironina! És un exprés, un ràpid que ja no ho és tant. Als seus inicis constituïen les artèries del transport a l’estat. Sempre amb origen o final a la capital, es clar. Avui, pel passatge és encara l’alternativa econòmica als trens de grans prestacions que encara no cobreixen el territori, que a més, són prohibitius per la major part de les persones que paguen els bitllets de la seva butxaca. És un tren on viatja gent jove, emigrants, famílies senceres, persones senzilles que d’altra forma no podrien acostar-se a veure a familiars i amics, a cercar feina en altres terres, o simplement a conèixer nous territoris.
Ara sembla que el volen retirar, les converses dels empleats i els comentaris d’usuaris habituals així ho corroboren. Seria bo que retiressin, no el servei sinó un material que fa potser més de quaranta anys que no s’ha revisat. Sorollós, mal ventilat, estret. Per afegitó aquest tren només porta tres vagons: butaques “preferent”, la cafeteria i un vagó amb una seixantena de lliteres. He fet dos viatges, anada i tornada, el tren era ple en els dos. Tant difícil és ampliar-ne l’oferta? La despesa energètica entre portar tres o cinc vagons no crec que sigui tant diferent.
Les persones de les comarques gironines en un futur pròxim haurem d’anar fins a Barcelona, pagar el que ens demanin, i ajustar els nostres horaris als de la companyia ferroviària. Caldrà, en molts casos, tornar a fer nit en algun hotel d’alguna de les dues capitals, com ja es feia anys endarrere. Finalment ells en seran els beneficiats.
Extracte d'aquest text publicat a El Punt (Comarques gironines) el dijous, 22 de maig de 2008.