ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 9 de maig de 2008

Sóc sostenible?


Fa més de tres anys que el meu vehicle privat, un automòbil dièsel, funciona amb biocarburant. Ho faig per convicció. N’he estat un ferm defensor entre amics i companys. En aquest temps he tingut temps d’informar-me sobre la reducció d’emissions de CO2 que significa el seu ús. De fet, segons les informacions que he anat recollint, el meu cotxe només emet aquest gas productor del anomenat efecte hivernacle en la minsa proporció que duu de hidrocarburants entre un 15% i un 20%. Per tant la reducció d’emissions arriba al 85%. Usar biodièsel no és senzill quan un viu a comarques. Les benzineres més pròximes són a un parell de desenes de quilòmetres del meu domicili.
Usar biodièsel en l’automòbil no m’ha suposat cap dels problemes que malintencionadament apareixen de tant en tant a la premsa. De fet no he notat cap diferència ni en la conducció, ni en la potència. Fins a inicis d’aquest any hi havia marques d’automòbil per les quals l’ús del biodièsel comportava l’exclusió de la garantia del vehicle. Enguany la mateixa marca a afegit la partícula “Eco” a tots els seus models, la rebaixa fiscal n’és la causa, però caldria ser un bon mecànic per saber si realment hi ha hagut algun canvi substancial en el seu motor. Potser trobaríem que la única diferència és la placa que duu a la part posterior. Circulant amb un vehicle amb biodièsel i essent respectuós amb les limitacions màximes de forma militant és difícil d’apreciar-ho conduint de forma responsable. Però darrerament les notícies referents als problemes alimentaris d’Àfrica i Àsia m’estan fent reflexionar sobre la conveniència o no d’usar aquest tipus d’energia renovable. Les notícies em fan sentir de vegades culpable, és per culpa meva i dels poquíssims conductors que usem biodièsel que hi ha gana al món?
Una possible resposta la vaig escoltar ahir, mentre conduïa, per la ràdio. Sembla clar que quan una potència com EEUU decideix que estratègicament li és important la producció de biocombustibles, altres països que es troben sota la seva òrbita d’influència posen la seva agricultura a treballar en aquesta finalitat. Lamentablement les terres que es conreen són les necessàries per un abastament alimentari bàsic dels seus habitants. Si hi sumem a tot plegat la desforestació i l’anomenat canvi climàtic que no assegura unes collites periòdiques, tenim com a resultat un problema humanitari de primer grau que, per altra banda, només ocupa algun espai residual en els mitjans de comunicació. El ponent a la ràdio explicava dins una maregassa de dades econòmiques que amb la despesa equivalent al manteniment de la indústria bèl·lica durant sis hores d’un dia qualsevol, es podria acabar amb el problema de la fam arreu del món durant un any. La dada fa una certa por, però si pensem en els centenars de milers de soldats desplegats en desenes de conflictes arreu del món resulta creïble.
Així doncs, és el biodièsel el responsable de la fam al món? Ens cal tornar a usar els recursos energètics no renovables? Aconseguirem resoldre el problema de la fam incrementant els gasos d’efecte hivernacle?
O potser, si incrementem la despesa social a nivell global donant mitjans i formació “in situ”, no és més senzill que les persones siguin capaces de produir per si mateixes i sense dependre d’altres allò que necessiten? Són un munt de preguntes que mereixen reflexió i el compromís de cadascun dels habitants del nostre planeta. D’aquesta forma, sobretot en països de règims democràtics, serem capaços de pressionar a les administracions a que facin la seva part del treball.
Jo, de moment, crec que seguiré usant biodièsel.
Salut!