ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 24 de juny de 2008

Imatge equívoca




La bona fotografia de Paco Dalmau en la carta postal editada enguany per Postales Internacionales Color de Barcelona que casualment he trobat en un quiosc del Carrer Major de Palamós m’ha molestat. Si la fotografia fos impresa en una publicitat turística municipal podria ser denunciada com a publicitat enganyosa. Fa anys que la nostra entitat ha proposat directa i indirectament la creació del paisatge urbà que en ella s’hi veu de forma infructuosa. De fet, tant sols un cop, tant sols una jornada en la història recent del municipi s’han donat les condicions perquè aquesta fotografia no sigui el resultat del treball en un Photo-shop. Fou durant la celebració de la primera festa marinera “Palamós, Terra de Mar” de l’any 2004. Gràcies a la visita dels sardinals Jean-Gaspard i Nôtre Dame de la Consolation, la de Sa Rata de l’Emili Armengol, la Santa Espina d’en Pere de Prada i la cessió de El Fifi per ser conduït al moll vell de Palamós, a més de l’estol de barques més petites es pogué “robar” aquesta imatge. Digna de qualsevol país i municipi que sent respecte i admiració, i per tant es capaç d’oferir protecció, a la seva pròpia història i al seu patrimoni marítim. Per això m’ha molestat. Perquè em sento entre totes les persones que lluitem per la preservació i la conservació de vells bastiments i dels coneixements necessaris per a fer-los navegar. Cada cop que una de les nostres embarcacions es mou, s’acosta a la platja, navega per la badia o barqueja per la costa més propera és objecte de desenes de fotografies de persones alienes o no a l’àmbit mariner que hi saben trobar la bellesa plàstica que posseeixen per elles mateixes. Unes barques que homes i dones mantenen any rere any sense demanar res a cap administració. Barques que són un atractiu turístic sostenible potencial i no explotat. Però sempre hi ha aquells que semblen tombar-se d’esquena a tot això. Per desconeixement, o no, dels qui en són responsables la realitat d’avui és una altra. Al mateix lloc i ha dos elements patrimonials, dues barques de pesca de finals del segle XX: la Estrella Polar i la Gasela, que amb la trista categoria d’objectes flotants ocupen l’espai on, d’acord amb la opinió majoritària, hi hauria cabut la flota, encara activa, de veles tradicionals. Podria ser pitjor, podrien estar “plantades” al mig d’una rotonda. Amb tot, és una llàstima.

Salut!