ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 7 de juliol de 2008

Mar + espectacle: una combinació imperfecte


Dissabte passat tingué lloc la 42ª Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell. En el marc del Port Bo d’aquesta vila marinera si aplegaren una bona quantitat de persones, quaranta mil segons la premsa, i una destacable colla d’embarcacions. Entre les darreres s’hi trobava la barca Pepeta que s’havia desplaçat des de Palamós amb sis tripulants entre els quals hi era qui signa. Per una persona del món de l’espectacle poder combinar les seves passions - mar i cantada - és un fet notable. Personalment no sóc un gran amant de les havaneres. Tot i conèixer-ne un munt a força de sentir-les, l’invariable compàs del dos per quatre s’arriba a fer monòton tot i les lletres que acompanyen la guitarra o l’acordió. La desfilada de grups pot fer-se inacabable, tediosa. Dissabte la petita platja de Calella visqué uns minuts màgics. Una molt aguda veu femenina esquarterà la monodia de la nit. Acompanyada només per un piano, la cantant Nina interpretà tres temes que posaren la pell de gallina a més de quatre. Fou un moment íntim. Podria haver estat sublim, però un grup de persones, sóc benvolent en aquest qualificatiu, que havien anat fins les aigües properes a l’escenari en les seves embarcacions i que anaven ben “gats”, iniciaren una cridòria espantosa durant la interpretació del primer tema de la coneguda artista. Fou un moment desagradable, ja que el públic que ocupava la platja desvià la seva atenció de la escena. Es trenca l’encís. Finalment els esgarips finiren potser de cansament. El recital continuà sense incidents fins les primeres notes de “La Gavina” que tornà a comptar amb un cor marítim improvisat. Podria haver estat bonic, però malauradament som en un país on -en general - anem curts de solfa.
No entendré mai la necessitat d’ingesta de grans quantitats d’alcohol en events festius. El binomi festa- alcohol sembla haver-se instaurat en la nostra societat. Tot i que la nostra cultura mediterrània és hereva del us dels derivats del raïm en les seves celebracions, una cosa és brindar amb una copa de cava i l’altre engolir-ne el contingut de tota l’ampolla (només per iniciar la festa). Poc interessats estaven en la Cantada aquells que es passaren la nit cridant i fent bestieses, pendents de les càmeres de televisió per procurar de ser vistos per una audiència més interessada en un fet cultural del patrimoni intangible com és la música marinera que en veure un grup d’alcoholitzats fent les mateixes rucades que poden fer en terra ferma.
Tinguérem la sort que la organització reserva la platja del Port Bo perquè les embarcacions tradicionals formin part d’una escenografia efímera que pretén recordar un temps ja passat. Però si parlem d’escenografia cal esmentar la nova macroestructura que s’ha muntat enguany a la plaça del Port Bo. Tot i conèixer les exigències de bona visualitat pel desenvolupament d’una representació, la grada muntada malmetia el decorat natural que formen la façana i els arcs de tant bell paratge. La plaça era engolida sota l’entramat de tub que sostenien aquella exagerada estructura. Les quatre torres d’acer que sobrepassaven les taules de l’escenari també trencaven l’encant natural d’un espai escènic amb un gran ciclorama fosc natural, el cel de nit. Avui hi ha solucions tècniques per a suspendre els projectors necessaris per una bona il·luminació escènica sense la necessitat de muntar un escenari digne d’un petit festival de rock a les estepes dels Monegros posem per cas. El següent pas serà, potser, traslladar la cantada d’havaneres a un altre indret per disposar d’un major aforament? La organització hauria de rellegir aquell vell conte de La Gallina dels Ous d’Or.
Salut!