ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 12 de setembre de 2008

Feliç centenari Costa Brava?



Segons ens diuen avui fa exactament cent anys que en Ferran Agulló va publicar l'article "Per la Costa Brava" a La Veu de Catalunya, era el 12 de setembre de 1908. Avui un bon nombre de dirigents del nostre país - empresaris, financers, gent sense ofici conegut i algun polític (aquests manen menys) - s’han trobat en un lloc mític pel desbaratament urbanístic del nostre litoral: els jardins del Castell de Cap-Roig. No en va foren el tsarista refugiat Nicolau Woevodsky i la seva dona Dorothy Webster, els seus constructors, qui iniciaren la decadència d’aquesta costa a través de la especulació i el desenvolupament immobiliari. Uns decennis més tard aquesta forma ràpida de guanyar diners ha esclatat de nou en una crisi que amenaça en deixar un munt de treballadors a l’atur i de crear un problema social sense equivalència en el passat. El rus de Cap-roig, a qui els promotors immobiliaris gironins podrien canonitzar i fer-ne el patró, fou pioner en la compra de les millors terres i les millors vistes marines als pagesos dels masos pròxims. Aquestes, generalment no aprofitables agrícolament, eren fàcilment venudes per quantitats que eren fàcilment augmentades exponencialment en la revenda a d’altres aristòcrates o burgesos europeus. D’aquesta forma les terres marítimes de la vila de Palafrugell anaven passant a poc a poc a propietaris que vivien lluny de la terra.

Quan feia poc més de trenta anys del bateig la nostra terra fou literalment envaïda pels guanyadors d’una guerra civil que mai hauria hagut d’existir. Desprès d’uns primers anys de repressió ferotge sobre les persones, aquesta continuà també sobre el territori. El “desarrollismo” inicià un èxode cap el ciment del qual encara no ens en sortim. El litoral s’ompli d’edificacions, la pagesia i la ramaderia desapareixen, la pesca roman com a complement: d’una banda folklòric, als turistes els hi agradava de fer-se fotos amb les velles barques, era “typical”; i de l’altra, com a proveïdors dels restaurants que com bolets, amb la bonança econòmica, sorgien de qualsevol baix de les poblacions. Finalment, tot el litoral gironí depèn en major o menor grau del cinquè genet de l’apocalipsi: el turisme.

Ara, en iniciar-se els fastos del centenari de la denominació Costa Brava les coses segueixen de forma semblant, que no igual, als darrers lustres. Potser per això han anomenat al Sr. Francesc López, que ha estat fins fa poc gerent del Patronat de Turisme de la Costa Brava, com a comissari del Centenari. Aquest ha declarat que allò important és rellançar la marca de cara al turista europeu, amb l’ajuda d’un clip promocional i un documental. L’espectacle que avui obria els actes programats estava inspirat en els valors de la Costa Brava. Però... quin valors? Constantment sorgeixen veus a les comarques que denuncien que s’està matant a la gallina dels ous d’or. Allò per la qual cosa venien a visitar-nos persones d’altres terres era pel nostre paisatge. El turisme de sol i platja sempre ha anat més al sud on tenien una millor assegurança de l’astre rei. Enguany lluny del meu país he estat testimoni d’una campanya publicitària turística que sota el lema: “La Mediterrània tal com era abans”, atreia consumidors cap a la seva terra: Croàcia. Seria impossible d’aplicar-nos el lema sense passar per tribunals per publicitat enganyosa. Amb tot, poblacions com Calella de Palafrugell presenten magnífiques fotografies de les seves cales buides amb aigües cristallines i netes. Fotos de ple hivern, perquè si fossin fetes a l’estiu es veurien amb la sorra coberta per tovalloles i la mar amb un rètol de “complet” d’embarcacions fondejades. Fins i tot la pàgina web que el Patronat de Turisme de la Costa Brava ha obert amb motiu del Centenari (http://www.costabrava.org/centenari/index.php) és plena de fotografies d’altres temps. Es fa difícil de vendre el nostre litoral amb imatges actuals. Al carrer Major de la vila de Palamós hi trobem cartes postals amb imatges “bucòliques” on les torres bessones particulars estan convenientment desaparegudes per un curós enfocament, i on a més en primer terme s’hi veuen un bon grapat de llaüts aparellats amb les velles veles llatines. Tot plegat una imatge llunyana de la realitat.

Però la Costa Brava és un fet que va més enllà del turisme. Hi ha sectors que lluiten modestament per canviar el futur. En els darrers anys s’han recuperat terres pel conreu. La viticultura ha tornat amb una certa fermesa. Particulars i fundacions han optat pel retorn a la terra, per una agricultura més sostenible, artesana. Cas contrari al dels pescadors que amb polítiques extractives severes esgoten els recursos amb una prestesa poc admirable. Els vells del seu ofici ho diuen tot sovint allò de: “pa per avui, gana per demà”. El sector industrial tradicional, el del suro, ha pràcticament desaparegut i amb ell tot el teixit de tallers i petites empreses que l’envoltaven. Aquest havia estat substituït per alguna empresa del sector automobilístic, com és el cas de Palamós, que havia servit per amortir una bona part de la classe proletària del territori. Ara amb la globalització i la seva filla petita la deslocalització els més desfavorits tornen a patir en primera persona el mot: crisi.

Seria hora que quan es parli del futur de la Costa Brava algú mirés més enllà de les seves butxaques. Aquells que avui han fet el toc als jardins de Cap-Roig abans d’entrar al recinte d’espectacles ni tant sols hi han pensat en el pagès que aquests dies fa la verema mirant els núvols negres del cel, o en el pescador assalariat o petit empresari que cada setmana s’emporta menys jornal a casa, o en l’obrer que dia rere dia escolta al vestidor el darrer rumor sobre el tancament immediat de la seva fàbrica. Tampoc pensa en els metres quadrats de posidònia que arrenca del fons de la cala on ha sortit a fer l’aperitiu amb els amics en llevar l’àncora del seu iot i que trigarà anys a regenerar-se, o que l’autovia que acaben d’inaugurar i que li permet d’arribar cinc o set minuts abans al seu destí ha malmès camps de conreu, bosc, territori i paisatge, o per acabar que les depuradores d’aigües residuals estan al límit de la seva capacitat i que quan plou malament, com ho fa gairebé sempre en el nostre país, tota la porqueria que generem desemboca directament en un mar fart de nosaltres.

La Costa Brava és quelcom més que turisme. No ho veurem però potser d’aquí a cent anys les coses ja hauran canviat!

Salut!