ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 27 d’octubre de 2008

Al ventre del monstre.


Assegut i solitari entre una multitud d’éssers que com jo hem estat engolits pel gran monstre. Ell ens mostra el seu interior fredament lluminós que serpenteja i capcineja desplaçant-se per avencs sota terra. En aturar-se, com si fora un Geppeto o un Jonàs, aconsegueixo deslliurar-me de les seves entranyes i finalment sóc capaç d’escolar-me al meu destí.
-------
Del meu admirat Joan Barril.
Els cabells blancs a les temples són el senyal que marca la frontera entre la república del Tu i l'imperi caduc del Vostè.