ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 12 d’octubre de 2008

Fum de política guerrillera.


D’entrada feia un cert respecte anar a veure un espectacle d’uns còmics que estem acostumats a veure a través del televisor. A la petita pantalla les seves intervencions són curtes, uns minuts, i en el darrer dels casos hom pot fer funcionar el comandament a distància. Per altra banda la gran quantitat d’espectacles teatrals que es munten avui, fins i tot en els teatres públics, aprofitant la popularitat d’artistes protagonistes de les diferents sèries dramàtiques, podia fer preveure el que anàvem a veure. Anar al teatre és un acte social, sobretot en un poble. Veure La Gorga plena un espectacle fantàstic. “Fum” un espectacle bo. Bo com els litres del hipotètic vi amb que omplen gots i gots durant l’espectacle. Bo perquè té uns diàlegs ben lligats i unes pauses cronometrades. Si un gran compositor digué que un bon concert és mesurable per la qualitat dels seus silencis, els components de Teatre de Guerrilla han aconseguit un mestratge en aquesta peça. Bo per la capacitat d’arrencar el somriure del més escèptic i la riallada del més apassionat. Bo per una interpretació intel·ligent i ajustada a guió. Bo per no emprar les “morcillas” (acudits improvisats i senzills introduïts al text). Bo perquè si ho han fet aquestes resten perfectament integrades dins la representació.
Una història senzilla narra la vida de tres personatges en un bar de poble que preparen una candidatura municipal basada en l’enze de la vila, el seu triomf i la seva escalada política. A partir d’un home nu, figurada i realment, els tres personatges toquen tots els tòpics, i malauradament algunes realitats, de la visió ciutadana sobre allò que hom anomena la classe política. La presència d’alguns membres del cartipàs municipal no ha passat desapercebuda i la identificació, o no, de gestos, fets, paraules i comentaris ha estat general entre els espectadors.
Des de bon inici i amb un ritme reiteratiu de gestos, accions i paraules la direcció de Quim Masferrer, que signa l’autoria i la direcció de l’espectacle, es fa patent. Des del seu paper de cantiner i el seu reialme de darrera el taulell, gesta la rutina que es transmet als altres personatges. Arquetips renaixentistes del fatxenda que sembla no treballar mai, interpretat per Rafael Faixedas, i el repartidor home de palla esdevingut polític, Carles Xuriguera. És en el que podríem anomenar segon acte, míting de campanya i ascens meteòric d’alcalde a president de govern, on en Carles exprimeix el seu talent d’actor en favor del seu personatge en un monòleg, recolzat per dos espàrrings, amb clares tendències marxistes - de Groucho no del Karl -.
Estrenat aquest estiu i ja prop de la trentena de bolos per tota Catalunya a l’espectacle li trontollen l’epíleg musical final i un humor que semblava ja superat: aquell que es basa en les disminucions físiques i intel·lectuals. L’un és el inconvenient d’actuar i dirigir per a un artista, ja que no es produeix el distanciament necessari amb el producte; l’altra té més mal borràs en tractar-se d’un dels pilars del recurs humorístic. Sempre és difícil de veure els defectes dels fills o productes propis. Amb tot anar a veure a uns cracks mediàtics com Teatre de Guerrilla ha estat un gaudi excel·lent.