ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 8 d’octubre de 2008

Vocació formadora


El repte que m’he obligat a superar avui m’ha refet les esperances que encara tinc res a dir en el capítol de la formació. L’obstacle tenia la seva dificultat. Una sessió formativa en una empresa amb persones vingudes d’arreu de l’estat, de professions i carreres diverses i de les quals no disposava de cap mena de perfil. La distància dels seus punt d’origen han estat la causa principal del seminari intensiu: vuit hores en una sola jornada. Les papallones voleiaven pel meu ventre abans de començar. Per dubtar, fins de la meva capacitat vocal ho feia. He estat dels primers en accedir a la sala. Tant sols dos homes amb el vetust aspecte d’executius agressius aprofitaven els minuts que restaven per l’hora d’inici amb els seus portàtils i els seus telèfons mòbils. Com aquell qui diu amb prou feines han expressat un fugisser “Buenos dias”, eren de Madrid. Més tard ells mateixos han explicat que havien sortit de casa abans de les cinc de la matinada. La son els hi ha passat factura havent dinat. Davant d’una situació tant galdosa m’he assegut en la cadira que es trobava enfrontada a un grapat de taules. He obert el portàtil amb el que escric aquestes línies, he comprovat la connexió amb el projector i he dedicats uns segons a repassar el guió, escrit a mà, que vaig deixar enllestit ahir al vespre. Poc a poc han anat apareixent cares noves. Alguns es saludaven entre ells, d’altres s’ignoraven. Jo, assegut, romania en un extrem d’aquella sala de perímetre irregular observant. Quan passaven uns quant minuts de l’hora establerta, he demanat educadament l’atenció dels presents. Com és habitual alguns alumnes han segut a les cadires més llunyanes de mi. Els he pregat que s’acostessin tot fent broma de la llarga travessia que havíem de fer plegats durant la jornada i sobre la capacitat de resistència de les meves cordes vocals. Amb un resum molt concís de la meva trajectòria personal he pres la paraula.
Ja era fosc quan tot s’havia acabat. El munt de contingut ha anat sortint com un enfilall, els temes s’han enllaçat sense mostres de cansament per part dels alumnes i amb el plantejament d’aclariments o ampliacions d’aspectes més relacionats amb llurs especialitats. Aquells que havien de desplaçar-se cap a l’aeroport s’han acomiadat amb un ràpid i excusable “gracias”, donat que tenien el taxi esperant-los a la porta. Els pocs nadius han aprofitat el relaxament per agrair i expressar l’aprofitament i els aprenentatges que, si més no momentàniament, havien adquirit. Però no cal enganyar-se, tret de quatre o cinc conceptes que cadascun d’ells hagi estat capaç d’arxivar definitivament, les set hores i mitja restants les hauran oblidat demà quan en arribar als seus despatxos executius tinguin munts de trucades, correus electrònics i reunions pendents. El meu únic consol és que aquest feix de conceptes hagi estat diferent per tots, de manera que si els multipliquem per la desena d’alumnes, avui hauré transmès una cinquantena bona de conceptes: una bona collita per una sola jornada.