ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 14 de novembre de 2008

Circ més dansa, més difícil encara.

El Circ Raluy i tota la seva caravana, que sembla sorgir de les velles fotografies centenàries ha tornat a l’antic camp de futbol -ara aparcament- del carrer Cervantes de Palamós. En un moment de crisi els Raluy han apostat per una renovació del seu espectacle incorporant-ne elements de dansa. El resultat és una representació nova amb canvis de números i artistes, però també amb alguns dels números tradicionals d’aquesta família. Dijous ha estat el debut i l’oferta del dia de l’espectador -l’entrada costava cinc euros- ha omplert gairebé del tot les cadires i les grades. Molts, moltíssims nens. L’hora era totalment adequada per la mainada, dos quarts de set de la tarda. És una satisfacció veure com pares i mares han estat capaços d’entendre que el circ és una forma de cultura i gaudi pels infants. Cosa que no podem dir dels responsables de cultura del nostre ajuntament que han estat incapaços d’incloure la presència del Circ dins l’agenda cultural que difon, entre d’altres Radio Palamós o la web municipal. Potser tant sols seria necessari canviar el criteri i entendre que fora del Centre Cultural La Gorga també hi ha vida cultural, i el Circ mentre no es demostri el contrari és una de les arts escèniques més antigues que existeixen.
En aquest espectacle hi ha un protagonista, en Sandro. Un jove artista de circ que en el seu paper de clown que enllaça els diferents números ens va descobrint la gran dificultat que té l’ofici circense. Ell, que comença i acaba l’espectacle, introdueix des d’un primer moment al públic dins l’espectacle. El seu “savoir-faire” amb trucs senzills i tècniques bàsiques és capaç de posar-se tant als més menuts com als adults a la butxaca des de la seva primera aparició. Tal és la importància que pren aquest artista que l’espectacle es clou amb un número de pallasso. Presentat com al gran director d’orquestra Sandro Von Gutenberg i davant la casual no presència dels músics, el número es transforma en participatiu. Amb cinc espectadors triats a dit provoca un nivell de riallades tant important entre el públic de totes edats gràcies a les quals molts adults de la nostra vila dormiran com a nens petits desprès d’haver oblidat per uns minuts l’estrès diari. La primera aparició d’en Josep - en Lluís Raluy -, descobreix un pallasso que mereixeria estar a la llista dels grans com Karl Adrien Wettach "Grock", o Charlie Rivel. Presenta un número anomenat Màgia Clàssica que té l’encant de la innocència. Fins els més petits s’adonen del truc del pas d’un mocador de seda de la seva butxaca a la del company Sandro, però és la màgia de la presència i alhora la senzillesa del molt veterà pallasso la que realment fa que tot el públic participi i rigui pels descosits. La nissaga continua amb la jove i bella Niedziela Raluy que des dels cinc anys es mou sobre tot tipus de monocicle. En la funció d’avui ha fet gala d’aquell vell esperit dels artistes nats repetint un dels trucs, difícil realment, fins a una tercera vegada -número talismà en el seu àmbit- on finalment ho ha aconseguit. Sigui real o comèdia, aquest gest és molt important i formatiu per la munió d’infants que presenciaven l’espectacle. Representatiu de l’esforç i la constància per l’assoliment d’un objectiu o d’un aprenentatge. Més família a la pista, la Lou (Raluy) Rastall amb la màgia de grans aparells, escapisme i aparicions ha estat, tot i les “partenaires” i els gossos, un dels números en el què s’hi trobava a mancar, curiosament, la “màgia” de bona part de la resta de l’espectacle. Es pot afegir a la part baixa d’aquesta mena de classificació les acrobàcies a la bàscula del Duo Sebastien i el Duo Pencov. Amb tot l’espectacle creix amb els transformistes William and Rose o en Bruksons i els seus equilibris, divertidament inestables, amb unes quantes desenes de gots, copes plenes de vi i safates.

Completa l’espectacle en Gàbor, que obre la segona part amb un número de claqué que malauradament queda deslluït per un senzill problema d’audició, ja que tant en el “solo” inicial com durant la interpretació sobre un tema de swing és feia difícil d’escoltar. Una llàstima perquè segurament per molts dels nens i nenes que eren a la carpa era el primer cop que veien aquest estil tant arrelat en la cultura anglosaxona. En general es pot dir que la dansa, anunciada en el cartell, té una presència més aviat minça. De fet a banda de la incorporació de passos coreogràfics dins dels números executats pels propis artistes de les diferents especialitats, la dansa ha quedat reduïda al claqué més amunt esmentat, al vals ballat per tota la companyia i a l’aparició d’una ballarina clàssica en companyia d’en Josep que tanca d’espectacle desprès del carrusel en un moment on la màgia circense i la fossa del llum del canó mentre és tanquen les cortines donen per acabat poèticament un espectacle totalment recomanable i que romandrà fins el proper diumenge a la nostra vila.

Si fa temps o anys que no heu trepitjat un circ, no perdeu l’oportunitat, redescobrireu al infant que porteu dins i patireu la catarsi que tant preconitzava Aristòtil que es produirà de forma natural i sense esforç ni dolor. El circ a més de cultura és una bona medicina per oblidar la crisi i les cabòries, gràcies a una teràpia garantida que serveix per la millora de la salut: la riallada.

No us el perdeu! Està de gira consulteu dates a http://www.raluy.com/ .

Salut!