ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 4 de novembre de 2008

Dolor i esperança


Hi ha un polític a punt d’aconseguir el que realment és el càrrec més important del món. Curiosament tot i el país, gràcies a aquesta forma de govern anomenada democràcia el seu futur està en mans de milions de persones de tota classe, color, religió i condició que dipositaran voluntàriament la papereta dins un calaix, o bé utilitzaran mètodes més actuals. És, doncs, un dia important pel candidat. Tant important que canviarà, o no, la seva vida durant un grapat d’anys. Tindrà la responsabilitat de la continuïtat de l’espècie humana. Com un emperador antic, disposarà de la vida o la mort dels seus súbdits, i dels que no ho són. Davant totes aquestes responsabilitats per les que ell assegura estar preparat, espera vèncer el seu contrincant i ocupar la presidència. Moment d’alegria i d’esperança per una persona que es creu capaç de millorar el món on viu. Però la vida li ha jugat una mala passada. La mort ha trucat a la porta de l’àvia que jugà el paper de mare. Just el darrer dia. Segons la premsa les llàgrimes feren acte de presència en les darreres reunions amb els seus.
Per alguns un símbol de debilitat, per molts altres una esperança. Manifestar el dolor és humà. I potser torna a ser hora que aquests emperadors s’assemblin més a la resta dels mortals. La sensibilitat expressada en unes llàgrimes segurament llargament contingudes pot demostrar l’escala humana d’una persona, que no un personatge. Bona part del món occidental espera avui la victòria d’aquest nou estil. Una persona capaç de fer una pausa de quaranta vuit hores a les darreries de la campanya electoral demostra que és capaç de prioritzar correctament, posant a la persona estimada per davant de feina, política i eleccions.
Potser d’aquí uns mesos m’hauré de desdir de totes aquestes esperances. Desitjo que aquest home sigui capaç d’assolir bona part dels seus ideals. Ell sap que no és senzill, té molts enemics dins el seu país. Gent que no respecta el color de la seva pell. Bèsties que el voldrien mort com ja s’ha produït en altres casos. La memòria d’assassinats d’estat és a la ment de la majoria. A ell cal desitjar-li a més de salut, llarga vida.