ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dijous, 6 de novembre de 2008

Valle de los Caídos... museu dels horrors.


Avui s’ha fet pública la notícia de la primera ordre d’exhumació de restes republicanes de la cripta del Valle de los Caídos dictada del jutge Garzón.

El meu pare deia que hauria donat la seva vida per prémer el disparador necessari per volar el Valle de los Caídos. Ell, voluntari del PSUC a la guerra civil espanyola, formà part d’aquella majoria silenciada durant la postguerra, vigilada durant dècades (“Què volen aquesta gent que truquen de matinada"). Ell no aconseguí superar el mil·lenni, però estic segur que si avui hagués llegit la premsa seria feliç. Obrir el búnquer franquista amb una ordre judicial, en un estat democràtic, és una petita victòria davant d’aquells que tremolen en escoltar l’expressió “memòria històrica”. Aquelles que han estat feliços desprès d’una amnistia amb remor de sabres. Aquells que ha sabut guanyar la partida al temps fins aconseguir que molts pocs responsables -criminals contra la humanitat, d’acord amb la legislació internacional vigent- es mantinguin vius gràcies al retard.

Potser el procediment judicial no és el millor, hi ha ànsies de protagonisme o tota una corrua d’excuses. Però un cop més -tot i que no sempre és el millor camí- la fi justifica els mitjans. Esperem que la maquinària no s’aturi i tornant el seu valor a la paraula “Justícia” aquesta tanqui una trista part de la nostra història -encara massa recent- perquè serveixi de lliçó tant a la nostra com a futures generacions i mai es torni a repetir.

Salut!
Publicat a El Punt diari, Comarques gironines el 13/11/2008