ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 2 de desembre de 2008

Una mesquita al costat de casa.


Petit conte en resposta algun comentari sentit arreu.

Fa uns anys vaig viure una situació curiosa. Un company havia de vendre un local comercial a la capital catalana. Aquest es trobava en una barriada popular, just al davant d'una Església de culte catòlic. Als pocs dies de posat l'anunci el meu company em comentà que ja tenia comprador. Aquest no discutí el preu i desprès de visitar el local amb una brúixola volgué deixar-li una paga i senyal per garantir la compra. El venedor li comentà que seria millor fer-ho amb un document notarial i rebutjà els diners.

Poques hores desprès, a l'endemà, rebé la visita del president de la comunitat de veïns de l'edifici del qual el local eren els baixos. Aquest poc menys que l'amenaçà de vendre's el local.
El virtual comprador era musulmà. Algú l'havia vist entrar el vespre anterior i les alarmes intolerants es dispararen. El meu company es defensà dient que just al davant hi havia una església que martiritzava als veïns amb la seva campana durant les vint-i-quatre hores. Però les raons no convenceren al responsable dels propietaris que argumentà la pèrdua de valor de les seves vivendes si en els baixos s'hi instal·lava una mesquita.

Finalment el comprador musulmà, davant les protestes veïnals desistí del local. Aquest fou adquirit com a magatzem de venda ambulant. En ell s'hi acumulaven tones i tones de capses de cartró, roba i altres estris. Els propietaris d'acord amb els seus costums gairebé hi feien vida al seu interior, torraven sardines entre els vehicles aparcats a la porta, menystenien regles de convivència referents a sorolls, etc.

Això sí, els nous propietaris no portaven xil·labes.