ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 6 de gener de 2009

Objectiu Pastorets: tocats i enfonsats.

Ahir al vespre vaig ser, des de la còmoda butaca de casa meva, a l'estrena dels anomenats "Els Pastorets del S XXI" que emetia la "nostra" televisió. En diferents moments em vingueren a la memòria diferents persones vinculades amb el món de les representacions nadalenques que durant dècades han lluitat i defensat la continuïtat d'una tradició que va molt més enllà de les creences religioses i que entronca amb el fet cultural i teatral del nostre país.

Des que es va anunciar el projecte de "Objectiu Pastorets" l'estiu del darrer any vaig sentir una mena de sensacions negatives. Fa anys el Mercat de les Flors també "recuperà" els Pastorets amb unes funcions fetes per professionals que mai anaren més enllà. Però realment cal recuperar allò que està perfectament engreixinat i que rutlla amb una salut que ja la voldria el món de la construcció? Evidentment era una proposta amb un èxit assegurat de participació. Hi ha milers de persones a tot Catalunya que participen com a actors, actrius, ballarins o tècnics en les funcions a centenars de pobles i viles que frissen per sortir a la petita pantalla.

El format televisiu és malèfic per la tradició. M'imagino fàcilment com l'any vinent escoles, caus i d'altres col·lectius recolliran samarretes, jerseis i pantalons per a recrear l'escenografia base vista ahir a l'escenari de l'Auditori de Sant Cugat. Quedi clar que no estic defensant els decorats de paper o pintats, però la representació d'ahir servirà de referent per a molts que vulguin iniciar-se en l'àmbit del teatre nadalenc. A més, amb un màrqueting perfectament dibuixat, el nou llibret ja és a la venda (i el DVD no trigarà a ser al carrer, suposo); la direcció escènica de l'amic Abel Folk serà com un motlle per fer-ne còpies - poc creatives i amb recursos més que modestos -, aquesta serà la conseqüència del "Objectiu Pastorets".

Reus, París, Londres... deien fa un segle per equiparar comercialment la ciutat tarragonina. Barcelona, West End, Broadway... sembla la consigna actual. Qualsevol muntatge teatral important ha de passar pel format musical americà? O en un àmbit més local - i inventant un mot - dagolldagomià? El text d'en Xavier Bru de Sala és el més semblant a un "refregit". En ell hi apareixen moments de diferents autors clàssics, reescrits sense vergonya i amb alguns gags pujats de to més propis d'una funció al vell "El Molino" que d'una obra dirigida al públic infantil. Potser per aquest motiu tot seguit programaren un "Entrelínees" on s'abordava el tema de les preguntes incòmodes per part dels fills. L'autor d'aquests "Els Pastorets del S. XXI" torna a repetir la seva actuació de fa una pila d'anys amb el "Mar i Cel" d'Angel Guimerà del qual produït per Dagoll-Dagom se'n atribuí l'autoria. Fins i tot calgué rectificar els cartells del Teatre Victoria davant l'allau de crítiques. Curiosament en aquell moment en Xavier Bru de Sala ocupava un important càrrec a la Conselleria de Cultura i ara és el primer President del Consell de Cultura de la Generalitat. Serà casualitat? Però ambdós produccions, l'una teatral i l'altra teatral-televisiva, han comptat amb un important suport econòmic oficial.

En quant a l'espectacle, es va poder veure una gran representació de Pastorets. Feta per professionals i amb uns mitjans que són l'enveja de qualsevol director afeccionat que es veu obligat a treballar en un escenari de set metres amb una maquinària de fa seixanta anys. Vells escenaris que no permeten materialitzar les seves creacions, idees i projectes. Gent que estima el teatre que de ben segur ahir es miraven amb ulls escèptics aquella posada en escena. Actors i directors que tenien la virtut de pecar capitalment amb la enveja o potser amb l’ira. Sí algun referent tenia la representació televisiva vers les funcions dels nostres pobles era la desigualtat, moments brillants seguits de moments tediosos. Coreografies massa llargues, gags que es difuminaven –tot i la realització televisiva - , final estrany. Això sí, un muntatge i un text políticament correcte, amb paritat, sense Déu -a qui no es menciona ni una sola vegada- però amb àngels i dimonis.
Posats a fer un espectacle del cicle nadalenc pel segle XXI el nostre país és prou ric per crear noves formes, senzilles i entenedores per tothom. Podem trobar autors i directors d’escena capaços de liderar projectes com aquest a les cues de l’atur o treballant de valent. Persones del món del teatre a qui els agradaria passar a formar part d’aquesta tradició . Esperem que aquest “Objectiu Pastorets” no els hagi “tocat i enfonsat”.