ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 4 de gener de 2009

Per Nadals Pastorets.


Assistir a una representació de Els Pastorets als volts de Nadal o Cap d’Any no és cap activitat original. Fer-ho a la capital gironina sí que ho ha estat. El Grup Poscenium fa molts anys que organitza en el Teatre Municipal de Girona aquestes representacions tradicionals del cicle nadalenc. Asseure en una cadira de llotja del primer pis i esperar que s’aixequés el magnífic teló de boca pintat d’aquell teatre fou una nova experiència. Fins ara sempre havia estat espectador d’aquestes representacions com a protagonista principal o relatiu de l’espectacle del que anava a gaudir. Ara, lluny dels escenaris, “Els Pastorets de Girona” han estat vistos com a persona de a peu, com a seglar del món escènic. N’he pogut valorar les seves virtuts i els seus defectes d’una forma potser objectiva, tot i que el pòsit de tants anys de feina encara pesa.

Els Pastorets són per sobre de tot una gran escola. Un espai d’iniciació per a nens i nenes. D’una banda hi ha aquells que són capaços de sacrificar temps de davant les consoles i ordinadors per fer l’esforç d’aprendre un text i anar a uns assajos i representacions. Amb el que significa d’esforç i compromís amb un mateix i amb els altres, de superar vergonyes, dubtes i inseguretats personals. Amb el descobriment del que significa “passar-s’ho bé” dalt d’un escenari, interactuar amb persones de diferents edats i condició, i finalment participar en el manteniment d’una tradició. D’altra banda, els menuts que acompanyen a pares, tietes i avis (o més aviat a l’inrevés) participen per primera vegada en l’experiència d’anar al teatre amb la seva família. Ells descobreixen que en aquell espai es pot riure, passar por, escoltar cançons o avorrir-se. Evidentment és tota una experiència. Alguns, pocs, voldran “fer teatre” l’any vinent, o cantar, o ballar,... i ho podran fer –si volen- lluny de models com els televisius: “Fama”, “Operación Triunfo” o fins i tot el mediàtic “Objectiu Pastorets”.Fent referència al programa de la Televisió catalana caldria preguntar-se si no hi havia cap altra autor que no fora en Xavier Bru de Sala per a fer-li la comanda d’un nou text de “Els Pastorets”. En primer lloc aquesta persona, ara proposada pel President de la Generalitat com a President del Consell de Cultura de Catalunya, declara que s’ha basat en el text de Josep Maria Folch i Torres per escriure la nova obra. No és nou, només cal tenir memòria. Quan la companyia Dagoll-Dagom estrenà “Mar i Cel” d’Angel Guimerà a les cartelleres i publicitat hi constava en Xavier Bru de Sala com a autor. Pocs dies i desprès de comentaris radiofònics i a la premsa l’autor original era recuperat i anunciat on pertocava. Curiosament en aquells moments la mateixa persona també tenia un càrrec polític de certa notorietat a la Conselleria de Cultura que subvencionava generosament el muntatge d’un dels musicals catalans de més èxit. Però la història té una tendència natural a ser cíclica i el fet es torna a repetir. Ara l’autor – no teatral específicament – ha estat el responsable del que es promociona com els “Pastorets del S. XXI”. Com passava fa unes desenes d’anys quan el Teatre Romea feia unes representacions amb actors professionals que servien de receptari per a molts grups de pobles i viles del nostre país. A partir d’aquest “Objectiu Pastorets”, el model a seguir per a centenars de persones que en grups d’afeccionats es veuran capaços d’emular als actors televisius amb l’ajuda de les gravacions digitals que avui podem fer de les imatges. Per sort hi ha grups i pobles que tenen molt consolidat text i manera de fer. Això sí, la publicitat televisiva del nou text aportarà exquisides aportacions econòmiques al, segurament, nou President del Consell de Cultura de Catalunya. Llàstima que s’hagi perdut l’oportunitat d’ajudar al gremi d’autors teatrals del nostre país.

2 comentaris:

jaume rosselló ha dit...

Bon dia Jordi. Tot just acab de descobrir el teu bloc, i malgrat encara no m'hi he entretengut massa, el trob força interessant. Ja t'aniré llegint...
Et convit a visitar els dos que jo tenc a la xarxa: http://jaumerossello.blogspot.com
http://miquelcaldentey.balearweb.net

Salut i bon vent!

Ouiyadsl ha dit...

certament, la història es repeteix, i es repetirà tantes vegades com calgui mentre es passi per caixa.
El plagi no és pas nou, i fins i tot el reverenciat José Cela era un crac del modern "copy-paste" ja en l'època de la màquina d'escriure.
El màxim que podem fer és conèixer la realitat i no anar a la seva cerimònia d'entrega de la creu de sant jordi al mèrit de la llengua.

Salut i república