ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimarts, 31 de març de 2009

60 anys del Taller d’Escenografia Germans Salvador

Demà, un d’abril, es compliran seixanta anys de l’inici d’activitat d’un projecte empresarial de dos emprenedors, com en diríem avui, o de dos germans que amb desigual experiència professional decidiren llogar un local i establir-se pel seu compte. El gran, en Joan Salvador, treballava dins l’àmbit de l’escenografia des de 1926. En aquests 23 anys va trepitjar els empostissats de diferents tallers treballant amb Rafael Garcia i Ricardo Valera entre d’altres. Mai fou alumne de cap “estrella” com en Salvador Alarma, o en Josep Mestres Cabanes. El seu treball sempre fou poc elitista. Mentre els darrers pintaven òperes pel Liceu, en Joan dedicava els seus pinzells a la sarsuela i la revista del pròxim Paral·lel dels anys 30 i 40 del segle passat. La seva vocació artística real fou l’escultura, però als tretze anys començà a treballar al taller situat al número 4 del Carrer de les Tàpies, al costat del Teatre Arnau. Els seus cinquanta set anys a la professió i la seva dedicació exclusiva a la pintura escenogràfica dins la més pura línia de l’Escola Catalana de Pintura Escenogràfica creada per Maurici Vilomara i Francesc Soler i Rovirosa foren testimoni de milers de decorats creats pinzellada a pinzellada per les seves mans. Si bé se l’ha criticat per emprar un estil antiquat per l’època, la transmissió dels seus coneixements sobre tècniques, perspectiva, pigments, etc, als seus fills i aquests a desenes d’alumnes i aprenents, ha permès la supervivència d’una forma de treball tradicional, avui, tot i la tecnologia, molt valorada.

El teatre afeccionat i la història de Germans Salvador fins a principis dels anys 90 han estat íntimament vinculats. Els decorats de les representacions de “Els Pastorets” estigueren gairebé monopolitzats per aquest taller fins a la seva disgregació. Entre seixanta i setanta poblacions del nostre país llogaven cada any els decorats pel cicle nadalenc. Aquests eren restaurats anualment i adaptats, els quadres, a les diferents versions. A més cal comptar amb les poblacions que els tenien en propietat com l’Ametlla de Merola, Berga o Calaf.

La història dels Germans Salvador no s’acabà amb en Joan i en Josep. Els fills del primer, en Joan i en Jordi, s’integraren al taller amb motiu de la seva jubilació. Aportaren el teatre professional des de les seves iniciatives personals començades uns anys abans. Així, Germans Salvador, s’obrí a nous horitzons treballant per teatres com l’Apolo, Arnau, Victòria, Molino, Romea, Belle Epoque, Talia, Condal, Lliure, i finalment el Liceu. Dels tallers del Carrer Carretes de Barcelona, situats en diferents plantes d’una antiga fàbrica tèxtil, com si d’una fàbrica de somnis es tractés sortien jardins, façanes, cargols de mar o columnates rococó. Els veïns estaven acostumats, però l’incipient turisme que visitava el pròxim monument de l’Església de Sant Pau del Camp no perdien l’oportunitat de disparar les seves càmeres fotogràfiques.

Curiosament el celebrats Jocs Olímpics de Barcelona marcaren un punt de no retorn en el taller d’escenografia. El pròxim enderrocament de l’edifici on eren, que havia estat el segon “vapor” (fàbrica tèxtil que usava la caldera de vapor per produir energia), les llargues negociacions per l’expropiació, la construcció del nou taller a Rubí (que mai s’inaugurà), i problemes financers motivaren el tancament de la societat. Només en resta residualment una petita part dedicada en exclusiva al lloguer dels vells decorats sota mans desconeixedores de l’ofici desprès de la jubilació d’en Josep. En Joan i en Jordi continuaren treballant durant uns quants anys més amb tallers a Castellbisbal (786) i al barri del Poble Sec (La Teatreria).

A la imatge portada de la primera llibreta on s'apuntaven els "bolos" dels decorats amb la data de creació del taller.

2 comentaris:

Comtessa d´Angeville ha dit...

Mar i teatre, dos coses que m'apassionen! Si no li importa, li vindré a fer la visita de quan en quan.

Salut!

escenavegant ha dit...

Comtessa, tot i el meu desamor amb l'aristocràcia, serà un privilegi desmerescut.
Salut!