ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 6 de març de 2009

Dimissions

Resulta curiós veure com de senzill és manipular l’opinió pública. Que un càrrec polític dimiteixi, o el facin dimitir, és un exercici de coherència i d’ètica poc habitual a les nostres latituds. Tant els responsables polítics elegits per sufragi , com aquells que són designats posteriorment com a “persones de confiança”, dels diferents partits solen prendre’s uns càrrecs, que en principi no haurien d’anar més enllà dels quatre anys, com si d’opositors al cos de funcionaris es tractés.

Girona no és Madrid. A la capital de l’estat darrerament han estat cessats de forma voluntària o forçada un bon nombre de càrrecs polítics. A les nostres contrades de la dimissió -confirmada o no- del Comissari del Centenari de la Costa Brava se’n ha parlat i molt. L’assumpte està basat en la publicació per dos cops consecutius de propaganda sobre el Pirineu i la costa gironina usant fotografies fetes en altres indrets del nostre planeta. alguns s’ha volguts esquinçar els vestits per aquest assumpte i com una “puta” ofesa han demanat caps que, pel que sembla, no han trigat a caure. Hi ha diferents aspectes sobre aquest tema que resulten curiosos. Per una banda l’exactitud sobre la informació del lloc on eren preses les fotografies. Es fa difícil per a qualsevol persona de distingir entre la neu blanca del Canada i la neu blanca del nostre Pirineu gironí. Més quan fins els nostres vailets són capaços de modificar les imatges a traves dels programaris especialitzats en senzills ordinadors personals. El mateix val per les imatges de les platges. Per tant algú interessat en el desgast polític deu d’haver filtrat informacions des de la mateixa taula del dissenyador gràfic -o des de la taula del costat, potser -. L’error consisteix en la repetició. És impensable que desprès del rebombori de la primera campanya publicitària a ningú se li acudís preguntar irònicament: “Les fotografies aquest cop són fetes al país, oi?”. Estem parlant d’uns errors que si no haguessin estat esbombats interessadament haurien passat desapercebuts.

D’altra banda i paral·lelament a aquests fets, d’altres polítics de molt més pes específic estan malmeten la matèria prima de l’objecte de la campanya publicitària. L’actiu principal de la Costa Brava és sobretot el paisatge. I aquest està sent malmès a gran velocitat amb autovies que substitueixen carreteres locals i comarcals. És com si la Conselleria de Política Territorial i Infraestructures (casualment presidida per l’ex-alcalde de Girona, Joaquim Nadal), hagués entrat en una voràgine constructiva d’autovies. Desconec les estadístiques del transit que circula per la carretera entre Figueres i la Bisbal d’Empordà, però encara avui és una comarcal sense voral, amb una recta quilomètrica per la qual si circula sense grans problemes. Avui però, ja s’hi poden veure les obres de transformació d’un espai agrícola, verd i natural en el que serà un tall de ganivet folrat de formigó. Els darrers dies en declaracions al Diari de Girona el germà del Conseller, Manel Nadal, parlava de cinquanta anys per disposar de tren-tramvia al voltant de les Gavarres. El president del Col·legi d’Enginyers deia que de moment no és necessari perquè primer cal acabar les infraestructures viàries. Però també deia que la implementació d’un sistema ferroviari de superfície no presenta dificultats importants a la zona. Qui es beneficia d’aquest model de comunicació basat en les autovies? Algunes d’elles són de “peatge a l’ombra”, es a dir, que per cada vehicle que hi passa l’administració autonòmica paga el peatge a la concessionària que l’ha construït. Per tant no estem parlant d’autovies gratuïtes com a Espanya. Qui hi ha al darrera d’aquestes grans empreses? Quin és el perquè de la contundent negativa a l’estudi emprès per la Diputació de Girona sobre el tren-tramvia de l’anella de les Gavarres? Fins i tot municipis com Palafrugell han estat capaços de prevenir un futur reservant sol públic pel seu pas. Ningú posa en dubte l’aposta per la sostenibilitat i l’eficàcia d’aquest mitjà de transport ben gestionat.

Resulta curiós, insisteixo, que la publicació de tres fotografies hagi estat el detonant per una dimissió i que de la destrucció d’allò que es pretenia anunciar amb elles sigui callat pels mateixos mitjans.

Imatge i informació extreta de La Vanguardia: "Los responsables de la publicidad pegaron con técnica de fotomontaje los logotipos del centenario de la Costa Brava y del Fòrum Gastronòmic en las camisetas de los dos personajes / Jacobs Stock Photography / Getty / La Vanguardia". La sorra, el mar i el cel podrien ser de qualsevulla de les nostres platges.