ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 4 de març de 2009

Riure’s del mort

Amb en Pepe Rubianes havia treballat diferent cops. Mai usava decorat, ell com un joglar del segle XX reduïa el fet teatral a l’actor i el públic. Una senzilla cambra de cortines negra ha estat el seu embolcall professional dels seus espectacles unipersonals. Recordo com en Pedro Balañà feu transformar l’antic “Can Pistoles” (Cine Capitol) de la Rambla barcelonina, en teatre per acolir-lo. Amb la condició que la sala pogués tornar a esdevenir cinema en quaranta-vuit hores, encara no s’ha revertit. Hi treballàrem de valent per en pocs dies tenir la feina enllestida. Coincidirem amb en Pepe els darrers dies, mentre ell i el seu reduït equip tècnic muntaven llums per l’espectacle. Desprès d’aquella estrena especial, que significava la creació d’un nou espai escènic a la ciutat - el Club Capitol -encara coincidírem un parell de cops per assumpte professionals.

Dimarts 3 de març al vespre, Televisió de Catalunya homenatjà en Pepe Rubianes programant la gravació del seu espectacle “Rubianes solamente” gravat l’any 2003. Fou una bona forma de dir-li adéu. A ell li hauria agradat acomiadar-se dels seus amics i públic fent de còmic. Tornar a veure aquell espectacle fou especial. En diferents moments ell feia referència a la seva vellesa que no ha arribat. Un petit gest de cap m’acompanyava quan ho deia. Un lleu gest de llàstima. Un record a aquella persona que no tornaràs a veure. Amb tot, però, en altres moments s’escapava alguna llàgrima, no de tristesa sinó de riure per les seves bufonades. Monologuista quan encara no s’havien inventat. La seva paraula, la seva veu, les seves onomatopeies, foren capaces de conquistar a un públic que, estrany en el nostre país, era capaç d’anar a veure’l en diferents funcions del mateix espectacle. Ell mai els decebia. En el teatre mai hi ha dues funcions exactament iguals, aquesta és la gran virtut de l’espectacle en viu. En Pepe n’ha estat el màxim exponent d’aquest aforisme.

Sí, ahir em vaig riure del mort. Allà a l’infern, si aquest existeix, estaran ben divertits.