ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 15 d’abril de 2009

Sensacions

100 anys navegant per la Costa Brava

La fressa ronca del motor no era capaç de trencar l’encís. La brisa humida d’aquella jornada pròpia de latituds més septentrionals m’acaronava el rostre. Entre els meus ulls i terra navegaven un grapat d’esforços. Ho feien plegats com s’havia suggerit, com cercant la companyonia entre ells. Mentre els més grans majestuosos queien a estribord per sortir de la petita badia, les barques s’esforçaven per aprofitar aquell bri de vent que roman just per sobre la superfície marina. Com una desfilada els vaixells presentaven diferents tipologies d’eixàrcies i velam. Les persones que malgrat la fredor del matí caminaven pel camí vora els penya-segats o l’escullera s’aturaven i estenien el seu braç senyalador. Sorpresa per uns, motivació per d’altres. Els menuts eren transportats a temps de pirates i aventures segurament oblidades per la xocolata pasqual. El so perdut dels corn posava la banda musical per l’evocació.

Un so de corn que hores abans recordava la presència d’una flota als Guíxols. Acompanyada per l’encesa de la senyal fumífera i fugissera dalt la torre. Un inici simbòlic per una gesta senzilla, sense estridències. Els mariners, vells i joves, eren acompanyats, ara sí, per les marineres. Plegats formaren les tripulacions dels vells bastiments. La singladura, que no llarga, tant sols els havia de portar fins el port veí. L’excusa del nòlit fou un aniversari intangible com bona part de la cultura marítima. La càrrega: les persones, les il·lusions, l’aprenentatge, la convivència,... La bellesa plàstica i sensual dels instants viscuts s’enregistren en la memòria. Ara i segurament en el futur seran allà per ser recuperats en moments més difícils.