ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dijous, 7 de maig de 2009

La Proa s’afegeix a la Brunete mediàtica?


El 7 de març de 2008 publicava en aquest blog el següent escrit:

Com a resposta a l'editorial de la darrera edició (març:núm 677/1) d'aquesta publicació vull fer pública la lletra enviada a l'actual administrador el dia 30 de gener de 2008 amb motiu de l'aparició de la edició de gener, com a resposta a la seva sol·licitud per seguir col·laborant al setmanari.

"Sr. Diego Fernandez Tascon,
Avui s'ha confirmat allò que malauradament havia pogut entrellucar dels correus que ens intercanviàrem fa uns dies. El que vostè, o el grup que representeu, ha fet amb La Proa no és fer-la renàixer com una au Fènix, sinó transvestir-la en un pamflet de propaganda "contra". La lectura d'avui m'ha recordat, sense les ínfules dels que en foren els iniciadors de tant lamentable corrent, el llançament d'octavetes que feien els americans sobre els carrer de la Havana, o els alemanys sobre els carrers de Londres per menyscabar la moral dels ciutadans. El seu diari, en l'exemplar que he llegit de cap a peus aquest matí té un percentatge tant alt de demagògia, de ressentiment, de manca de pluralitat, d'antidemocràtic, que és un insult que vostè amb els seus diners malmeti d'aquesta forma una capçalera històrica per la nostra vila i comarca. Amb els seus arguments sobre bilingüisme, no entenc com sota la seva mentalitat no escriu els articles en anglès, francès, holandès o alemany. Vostè addueix que no tothom parla el català. Vostè menysté la llengua del nostre país. Si vostè no s'atreveix a fer una publicació totalment en castellà és, pura i senzillament, per motius comercials. Sap que tothom se li tiraria al damunt. Però fent-ho d'aquesta forma, bilingüe, fa la viu-viu, defensant el espanyol (o castellà), llengua que segons persones com vostè està tant i tant perseguida a Catalunya. Per tot plegat no col·laboraré amb la SEVA Proa. I procuraré fer la campanya necessària per a convèncer a totes aquelles persones que amb bona voluntat (i sense cobrar ni un euro) fèiem arribar puntualment les nostres cròniques, crítiques i articles d'opinió. Ho lamento Sr. Diego Fernández Tascon, però vostè ens ha robat una capçalera històrica. Només desitjo que aquesta sigui una etapa curta i sense futur. Els palamosins i les palamosines, els habitants del Baix Empordà no ens mereixem aquesta Proa.
Lamentablement,
JS".


Tretze números més tard (690/2 de maig de 2009) sembla que s’han complert els desitjos i la capçalera de La Proa del Baix Empordà ha tornat a canviar de mans. Els vaticinis del meu escrit es compleixen, malauradament, amb la incorporació de nous idiomes en la seva edició. No hi havia prou en perdre el català envers una edició emparada segons l’editorial en el bilingüisme del país. Ara s’hi incorpora tota una pàgina en anglès, signada per la corresponsal a l’Extrem Orient, Marilou Escudero, que a més és la responsable de l’administració i de la redacció. Coses de la globalització? Però la cirereta del setmanari (ara mensual) la signa en César Ruíz a la pàgina de “Cultura” (p. 19). En un article sobre Andreu Nin i Pérez hi podem llegir (transcripció literal):

“(...)Nin realizo estudis per a Maestro d’escola. Va ser escriptor, traductor, dirigent polític i sindical. Milito primerament en les files del *republicanismo federal, en 1913 ingrés en el PSOE i en 1919 ho hisso en la CNT(...). Acérrimo defensor de la revolució Russa participo a Moscou en el Congrés Constituent de la Internacional Vermella, on arribo a ser (...). Els seus assassins van dir amb desfachatez, que la hi havia duu do uns falangistes companys seus (...).

Als EEUU sembla que en alguns estats s’imposa el Spanglish, ara a la nostra comarca ara algú prova de malmetre la nostra llengua des d’un mitjà escrit. Com en direm: Catalañol o Espatalà? Dins el mateix diari hi trobareu un grapat d’escrits signats pel mateix autor, en català i en castellà normatius. Llegiu-los amb atenció molt més enllà -entrelínies- i interpreteu-ne el fons. Quina por!

Ens ho mirem com ens ho mirem és un insult a la nostra llengua, a la nostra cultura i al nostre país.