ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 6 de maig de 2009

Midi slowly

La etapa formativa de les persones ha de ser la responsable del benestar que activa bona part de les molècules del cos en trobar-se de nou surant. Navegar per aigües calmes dins una natura en el seu punt àlgid. Els transparents matisos del verd tacats per grocs, blancs o vermells intensos. El joc de reflexos aquàtics desdibuixats per una remor transparent que tot ho sacseja. El discurs dels arbres als marges. Una retirada constant de gegants que proven d’intimar amb els seus grans braços.

Vent i silenci.


La distància no importa. Gaudir de cada instant. Escoltar la fauna. Aclucar el ulls com un diafragma fotogràfic. Enregistrar sensacions, moments. La natura en directe, irrepetible i íntima. Lliscar per les aigües conduïdes.

Vent i silenci.


Amarrar a la vora del camí de sirga. Abandonar la nau per uns instants. Tot continua igual. Tornar a la innocència de la infantesa alimentant les aus. Fulles mortes que es despengen de la saba vital distreuen quan es fita l’horitzó de rabasses amb tiralínies.


Vent i silenci.


Hom comparteix el camí, la singladura. Un somriure i un gest. Potser mai més es veuran. Tenen en comú el gaudi de la vivència, els separa, segurament, l’ idioma. Els gestos basten en silenci.

Canal de Midi, aigua, natura verda i silenci.
Imatges d'una experiència inoblidable.