ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 7 de juny de 2009

1974-2009 SGAE, censura i patent de cors.

"No arribo a comprendre com vam poder superar una època tan mesquina i roí en la qual un espectacle de titelles en un Ateneu Cultural, pro viatge fi de curs, hagués de passar una censura prèvia i després pagar uns drets d'autor d'uns arguments que no estaven ni registrats.
El contingut de números que fèiem amb els titelles eren en forma de gag i tot era expressaven amb mímica".

Joan Salvador www.divisioncap.net/blog

Aquests documents són una prova testimonial de com funcionava i governaven el país en aquells anys tristos i difícils. Per una senzilla actuació d’allò que ara en diríem un Festival de Fi de Curs s’hagueren de fer les mateixes gestions que s’hi s’hagués presentat un espectacle comercial. El més curiós de tot plegat és que aquells que vetllàvem pels interessos dels autors, la Sociedad General de Autores de España (SGAE), passaren per alt, tot i ser obligatòriament presentada la documentació pertinent, que en aquell “espectacle” s’usava el text teatral de Carlos Muñíz “El Rey Malo”, presentat sota el títol de “La Reina Mala”, signat per qui escriu en aquest Blog que en aquells moments tenia 16 anys. La SGAE cobrà 300 pessetes de drets d’autor (ho podeu veure en el rebut de la imatge), però en cap moment es plantejaren que hi havia un plagi “fil per randa” on l’únic canvi era el gènere del personatge protagonista.


Haig de dir, però, que ni l’autor declarat del text representat, ni els que signaren com a autors de l’espectacle de titelles inclòs en el capítol de “Variedades” veieren mai la liquidació de la SGAE. Però allò que és més trist és que 35 anys més tard encara seguim pagant l’ impost revolucionari de la SGAE. Ara a més ho fa tot aquell que vol enviar les seves fotografies de vacances a un amic en un CD Rom o en un DVD, o en comprar qualsevulla tarjeta de memòria o dispositiu d’emmagatzematge de dades digitals, fins i tot un ordinador. En aquells moments cobraven per uns autors a qui desconeixien i a qui no abonarien ni un duro (moneda de cinc pessetes amb un valor aproximat de 0,03€ actuals). Avui en termes històrics i mariners podríem dir que han passat de Corsaris a Recaptadors d’Impostos medieval o directament pirates (que curiosament és allò que volen combatre, ves per on!).
Què bo que és conèixer la història per interpretar el pressent!