ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dijous, 4 de juny de 2009

Votar? Sí, però a qui?

Encara que no ho sembli ens trobem en període electoral. El proper diumenge hi ha eleccions al Parlament Europeu. Llunyà, molt llunyà. Però alhora tant pròxim donat que en ell es decideixen les directives que acaben sent el marasme de lleis i reglaments que envolten la nostra vida quotidiana.

Els nostres pares, avis i aquells que passem dels cinquanta anys haguérem de lluitar durant decennis per aconseguir una democràcia que ens havia estat manllevada per les armes l’ocupació. Ara, desprès de poc menys de trenta anys de democràcia, sembla que el sistema tremoli. El sistema basat en els partits polítics sembla desgastat. Els ideals pels quals es lluitava fa una generació, han esdevingut en la major part de les persones que han fet de la política la seva professió una lluita pel manteniment del status personal i pel finançament dels seus partits. És possible que resti alguna persona dins dels aparells dels partits que obri de bona fe, però difícilment la trobareu al capdamunt de les llistes. A més, i centrant l’atenció en les properes eleccions europees, l’engany està servit. Les llistes són úniques per tot l’àmbit estatal i els partits diguem-ne parlamentaris han obviat en les paperetes de les diferents circumscripcions aquell noms que no són populars. Així quan el Partit Socialista de Catalunya ens diu, i ens envia una papereta encapçalada per la Maria Badia, no ens diu que aquell vot sumarà abans que per ella per Juan Fernando López Aguilar, Ramón Jáuregui Atondo i per Magdalena Álvarez Arza - de trist record pels catalans. Quan Iniciativa per Catalunya ens proposa en Raül Romeva, no ens diu que aquest és el segon d’una llista estatal encapçalada per en Willy Enrique Meyer Pleite, a qui molts desconeixen. O quan el Partit Popular de Catalunya demana el seu vot per Alejo Vidal-Quadras Roca parla de lluny d’un altre senyor anomenat Jaime Mayor Oreja.

Davant d’aquest panorama mentider, d’un govern més preocupat per la seva imatge el dia desprès de les eleccions que per dur l’arjau de l’estat, d’uns càrrecs polítics més preocupats de la seva cadira que del seu treball - quants haurien hagut de plegar com a responsables d’assumptes mal gestionats -, què hem de fer?
- Quedar-nos a casa i no votar és malmetre aquesta democràcia per la que tant hem lluitat.
- Votar... però a qui? Quins rostres s’aparellen a les paperetes plenes de noms. Qui són? Què volen? Quins projectes presentaran al Parlament Europeu que marcaran el futur del nostre país? Seran capaços de crear una Europa Unida? Quina independència tenen dels poders econòmics nacionals i internacionals com la banca o les petrolieres?
- Tenim el dret a mantenir el secret del vot. Però també el tenim de difondre’l. Però la llei electoral ens permet una sortida vàlida: el vot en blanc.

Segons la Llei 5/1985, de 19 de juny, de règim electoral general, “es considerarà vot en blanc, però vàlid, el sobre que no contingui papereta” (art. 96.5 LOREG). Un cop fet el recompte, segons el mateix text legal, s’aixeca acta de la sessió, “en la qual s’expressarà detalladament el número d’electors que hi hagi a la Mesa segons les llistes del cens electoral o les certificacions censals aportades, el dels electors que haguessin votat, (…), el de les paperetes nul·les, el de les paperetes en blanc i el dels vots obtinguts per cada candidatura (…)” (art. 99.1 LOREG). Així mateix, es diu que “(…) es computaran com a vots vàlids els obtinguts per cada candidatura més els vots en blanc” (art. 108.4 LOREG).

A més a l’hora d’aplicar la “Regla d’Hondt”, per tal de distribuir els diputats, es comptabilitzaran tots els vots vàlids, per tant, els que s’han dirigit a una candidatura i els vots en blanc.

De moment el nombre de persones que “castiguen” els partits votant en blanc com dient-los: “No he trobat que cap de les candidatures pugui defensar els meus interessos”, ha estat sempre baix. I de fet mai heu escoltat ni per televisió, ni per la ràdio a ningú que defensi aquesta opció. En el moment que aquest vot en blanc superi el percentatge mínim d’atribució d’escó parlamentari es produirà una reflexió general que cal pensar que serà positiva.

El Parlament Europeu no ha de ser el retiro monacal o l’exili dels professionals de la política ja “cremats” o bé que fan nosa dins el país. Si els partits no hi creuen, com volen que els ciutadans i ciutadanes en fem cas. Pensem-hi.

Seria bo poder veure que en la propera sessió d’obertura de legislació (aquell dia hi van tots els elegits) del Parlament Europeu, dues o tres butaques buides i amb una cartolina blanca posada al damunt. Si aquesta no fos remoguda durant tota la legislatura, més d’un diputat reflexionaria sobre el perquè d’aquells que votaren en blanc.

Si tal vegada fora així hauria pagat la pena.

3 comentaris:

Capsule2 ha dit...

Certament; pero fins que el vot en blanc no superi el famós 3%, només farà que beneficiar als partits grans en detriment dels petits.
Bon post, felicitats.

Capsule2 ha dit...

Toto aixó, deixant a banda el repartiment económic que fa l'estat per els vots aconseguits, sent de quelcom més d'un euro per vot per als dos partits principals...

escenavegant ha dit...

A Catalunya, en aquestes eleccions europees,ben a prop s'ha quedat del 3%. I de fet, per primer cop, se sent parlar del 500% d'augment d'aquest vot blanc que exigeix l'esforç del vot i significa el descontentament pel global de les pcions polítiques.