ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 19 de juliol de 2009

Platja: reflexió d’estiu.


Dues notícies d’actualitat parlen avui de les platges i la seva activitat estival. D’una banda el notable increment dels rescats per part dels socorristes en casos d’imprudència. De l’altra la jornada « sense banyador » que promou anualment el Club Català de Naturisme.

L’espai de sorra que formen les platges del nostre litoral és un lloc públic, gratuït i lliure per desenvolupar tot un seguit d’activitats lúdiques. La pràctica més sovintejada és el bany, tant de sol com de mar, seguida de lluny pels esports més o menys reglamentats. Aquest darrer reducte de llibertat és any rere any coartat per reglaments municipals que en molts casos atempten contra lleis de rang superior, reduint els drets d’aquells que les ocupen. Entre aquests drets regulats a nivell estatal està la pràctica del nudisme-naturisme. Des de l’abolició de la llei de “Vagos y Maleantes” franquista fa més una quinzena d’anys, el nudisme és un dret individual i la seva pràctica és lliure a qualsevol indret. Molta gent no ho sap i encara cau en l’error de denunciar i demanar la presència de les forces de l’ordre davant la presència d’una persona nua. Amb el senzill que és mirar cap un altra costat si hi ha quelcom que et molesta. Però la convivència i el civisme sempre es troben en un equilibri difícil quan hi ha aglomeració de persones en un espai concret. La platja amb el seu sinònim de llibertat també té els seus riscos. El seu contacte amb el mar pot esdevenir perillós depenent de les condicions marítimes i atmosfèriques. Les persones solem tenir un important desconeixement del que passa en la massa d’aigua blava que banya la sorra calenta on hi tenim la tovallola. Ressagues, corrents marins, el vent són fenòmens sovint invisibles a l’ull humà però existents. Per aquest motiu a les platges més concorregudes hi trobem servei de socorristes. Aquests valoren les condicions del bany i hissen unes banderes de molt fàcil lectura : verd, groc i vermell. La responsabilitat del socorrista és la salut dels banyistes. Tant els ajudaran davant un tall o una picada de medusa com els aniran a rescatar en el cas de tenir algun problema en mar. Però cal que tothom sàpiga que en un rescat en mar estan en risc la seva vida per salvar la d’un altre. Són herois anònims.

El problema dels socorristes és la seva manca d’autoritat quan hi ha situacions de risc. Bandera vermella. Per moltes persones l’ordre de no banyar-se no passa de consell. Alguns s’arrisquen com a demostració del seu valor… o de la seva estupidesa. És en aquests moments , malauradament, han d’actuar els socorristes arriscant la seva vida. Cal doncs que aquests i aquestes joves preparats per ajudar-nos tinguin alguna mena d’autoritat per evitar allò que és previsible. Competències parelles a les d’una policia municipal, amb capacitat per denunciar a aquelles persones que no fan cas de les prohibicions. Fora de les nostres fronteres això ja funciona, i funciona bé. Serveix de ben poc, com passa a Palamós, de tenir a un agent de la policia local passejant dalt d’una pneumàtica tota la jornada fora el límit de la zona de bany. La Policia Local no té competències marítimes.

La platja ha de continuar sent un espai públic i gratuït de llibertat, per banyar-se, per fer esport, per estimar-se, per conversar, per expressar-se. Lluny de reglamentacions artificials que delimitin l’ús d’una o més peces de vestit de bany, que prohibeixin estimar-se. A la platja hom pot gaudir del més íntim contacte amb la natura: el bany. En endinsar-nos al mar l’aigua pren cadascun dels nostres porus de la nostra pell. En capbussar-nos retornem a un espai líquid semblant a aquell on ens desenvoluparem. Si som capaços de mantenir-nos per uns instants en equilibri hidrostàtic dins el mar, podem descobrir cents de noves sensacions: manca de pes, sons, el color filtrat, les sagetes de la llum… Potser algun peix ens mirarà estranyat, li semblarem un monstre, segur!

1 comentari:

Joan ha dit...

Guai...m'agradan els teus comentaris