ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 10 d’agost de 2009

Navegar, navegar, navegar,…

Una mar amb prou feines arrissada. Un ventet somniat, ni poc ni molt. Un sol enteranyinat per no cremar. Les veles obertes. Bufa per l’aleta de babord. La barca fa camí. No sé a quants nusos ni falta que em fa. Terregem. Les platges i cales desfilen. Alguns esverats, a bord de llanxes amb motors excessius, ens fan brandar més del compte. És molest. Ens creuem amb d’altres veles ofertes a Eol que ens saluden. Retornem la salutació amb la mà o de viva veu. La barca va fent camí. El sol s’ha tret les lleganyes i ara pica. Aprofito l’ombra de la messana. El ventet es manté. Belles cales i vells records de joventut. Som a tocar de Tossa de Mar. El paisatge s’obre en una badia totalment ocupada per vaixells fondejats i sense patró. Al fons el castell sembla pensar en la tranquil·litat de l’hivern. Avui, precisament avui, que hem navegat cap a garbí el vent del mateix nom no ha volgut entrar. Hauria estat perfecte. Sort del motor.

2 comentaris:

Joan Sol ha dit...

Ei, Jordi! Quina navegada més maca! Des de Muros que no he tornat a pujar a un vaixell... Bé, no és del tot veritat. Dies enrera vaig fer una passejada pels canals que uneixen Caen amb Ouistreham, a bord del "Boedic", un transbordador que passeja turistes. Interessant, però trobo a faltar una bona navegada com la que descrius pel nostre Mediterrani d'aigües blaves i bon sol. Espero treure'm de sobre les boires normandes a la trobada de Cadaqués. Però -fixa't com són les coses- és possible que ho faci a bord d'una dorna! Em penso que m'estic tornant mig gallec! Tant se val, la qüestió és navegar, navegar, navegar...

Quan torni hem de parlar de reportatges televisius.

Una abraçada des de Normandia!

Joan ha dit...

El mar el veig de lluny derrera de Collcerola ( si el dia es clar)
Gracies per aquesta virtual navegada, a estat molt refrescant..
Joan