ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 24 d’agost de 2009

Una felicitat senzilla

La felicitat pot trobar-se en els llocs més insospitats. L’estat d’ànim que provoca un dia assolellat, clar, obert, al qual l’hi afegim un vaixell de fusta, unes veles, una mar envellutada i un vent agraït reviu tothom. La companyonia d’algunes persones conegudes i d’altres d’amigues pot fer la resta, en l’estrany cas que els ingredients anteriors no fossin suficients.

Lliscar i endinsar-se en les aigües de la badia de Cadaqués durant bona part de dissabte - durant la Trobada de Vela Llatina - fou un luxe. Els ingredients eren a l’abast:

Companys en els seus fràgils i subtils vaixells.
Velam ofert al vent i empès pel Joan de Narbona[i] desinflat.
Veles triangulars, veles llatines, veles antigues.
Bots delicats, acurats, menats per mans amoroses.
Eixàrcies ben tesades, caps de cànem esfilagarsats.
Maneguetes, escàlems i orles desgastades.
Bosells que xerriquen.
Arjaus menats per mans fermes.
Xapoteig de queixa d’una mar tranquil·la, esberlada per la roda de proa.
Somnis d’aventura de patrons i tripulants

Senzillament amb aquests ingredients hom pot abastar moments de felicitat.

[i] Nom que rep el vent del nord, la tramuntana.