ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 13 de novembre de 2009

Joan Salvador, oficial de taller d'escenografia.

Escriure sobre el meu pare està motivat pel descobriment d’uns projectes dels seus mestres. Mentre escanejo un seguit de diapositives del llegat que l’ Isidre Bravo ha deixat, en vida, a l’Associació d’Escenògrafs de Catalunya apareixen als meus ulls tres esbossos d’en Capsaulines i un d’en Valera. Per l’època i els records coincideixen en el temps en el període que en Joan Salvador treballava com a oficial de taller d’escenografia. Aquests tenien el taller al carrer de les Tàpies de Barcelona, molt a prop del Paral·lel i al darrera del Teatre Arnau. El pare m’havia explicat munts d’històries i anècdotes d’aquells temps. Parlem entre 1926 i 1949, amb el parèntesi de la guerra civil (1936-39) que ell passà al front i al camp de concentració. La proximitat als teatres i el volum de feina i la justesa del temps dels encàrrecs havia arribat a tal extrem, em contava quan jo era menut, que durant l’estrena d’una sarsuela al Teatre Victòria al taller estaven donant les darreres pinzellades al decorat del segon acte mentre els compassos de les “romanzas” del primer feia estona que sonaven amb el teatre ple. El decorat era eixugat ventant-lo com un llençol entre tots en el taller, desprès era tasca dels mossos i d’un oficial lliurar-lo al teatre i esperar que el pengessin per veure’n el resultat.

Era un temps on a més de l’existència d’un bon nombre de tallers d’escenografia, en cadascun d’ells hi treballava un munt de gent. Entre els mestres, els oficials, aprenents i mossos feien una bona colla. A la foto del taller de l’any 1940 hi podem veure el grup del taller de Can Valera on hi treballava en Joan Salvador, també hi són en Joan Valera, Capsaulines, Rafael Garcia i un jove aprenent, l’Antoni Coromines.

Els esbossos de les fotografies són típics de taller. Fets a llapis per encaixar i equilibrar el conjunt. El color es posava desprès, directament sobre les peces de decorat. Els oficials estaven especialitzats en diferents tècniques: paisatge, bosc, rústec, flors, etc. No calia patir, el resultat final estava garantit. El pare seguí amb aquesta pràctica fins que es retirà l’any 1983. Per aquest motiu hi ha pocs esbossos a color fets per la seva mà.