ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







diumenge, 22 de novembre de 2009

Pensant en la tertúlia…


La Tertúlia Marinera es celebrà ahir excepcional al Club Nàutic de Sant Feliu de Guíxols, ja que el bergantí Cyrano era a l’escar fent alguna reparació. El tema proposat semblava, a priori, ser un dels polèmics de la temporada: la Reverva marina de les Illes Formigues. El primer que cal ressaltar-ne és la no participació dels representants dels diferents organismes que hi tenen a veure d’una forma directa o indirecta. Tot i l’invitació tramesa ningú feu cap en aquesta trobada informal que apostava per la informació davant tota mena de comentaris, opinions i -perquè no dir-ho clarament - mentides que s’han vessat sobre el tema els darrers mesos. Conscients que una setmana més tard hi ha convocada un manifestació contra el projecte de Reserva marina d’interès pesquer, semblava una bona oportunitat per fer sentir tant les veus dissidents com la d’aquelles persones i entitats que la recolzen.

Una Tertúlia Marinera no està concebuda com a una convenció, ni simposi, ni res de semblant. De fet en ella tothom és obert a expressar la seva opinió que és contestada, comentada o ignorada per la resta dels participants. Des d’un primer moment semblà clar que perquè les persones parlin lliurement cal evitar les càmeres de vídeo o les registradores d’àudio, i així s’ha anat fent fins ara. Amb tot, ahir sorgiren algunes idees que de forma anònima en aquest escrit m’agradaria deixar-ne constància. Sense la intenció d’esdevenir una acta, però amb la grandesa de fer-les arribar a una població molt més àmplia que de ben segur opinarà -en privat o tant de bo públicament - sobre elles. Són propostes concretes, madurades per ments expertes dins l’àmbit marítim pròxim.

- Limitació de la subvenció del gasoil pesquer.

És ben sabut -vox pupuli - l’ il·legalitat de moltes embarcacions professionals de pesca a les nostres contrades. L’administració sembla mirar cap a d’altres costats quan s’inspeccionen anualment els vaixells. La limitació de potència dels motors de les barques d’arrossegament a 400 o 600CV està majoritàriament duplicat, triplicat i en alguns casos quadriplicat. Els consums de gasoil d’aquestes embarcacions és brutal amb les implicacions mediambientals que això suposa. Aquest consum és subvencionat per l’estat -per tots i cadascun dels ciutadans - en molt bona part. Però la potència d’aquestes embarcacions ha anat augmentant lligada a la necessitat d’anar a pescar més lluny i més fons per l’esgotament dels recursos pesquers. Un peix que es mossega la cua. El gran problema és doncs aquesta flota d’arrossegament. La proposta fou comuna a més d’una persona. Per què no es subvencionat NOMÉS el gasoil corresponent a la potència del motor que consta en la documentació del vaixell? Els costos d’extracció augmentarien i d’una forma indirecta es “motivaria” a aquesta flota a tornar a un nivells de sostenibilitat més adequats, a més de fer baixar la factura de subvenció de l’administració -tots - en aquest sector industrial i empresarial.

- Incentivar la navegació més ecològica: la vela.

En els nostres ports podem contar la desproporció que hi ha a favor de les llanxes i iots a motor envers els velers de tota mena. Fora de les nostres fronteres aquesta proporció sol ser invertida. El motiu pot ser que en altres contrades la gent que estima el mar estima, per sobre de tot, navegar. Aquí, i els darrers anys de bonança econòmica s’ha fet del tot palès, el vaixell és sobre tot un signe d’estatus. De manera que el nostre litoral s’ha omplert de ports i vaixells immòbils durant tot l’any. Grans “aparcaments” de vaixells que només són aprofitats algunes jornades durant el pic de l’estiu. Aquests mariners disposen i veuen el vaixell com un automòbil que es capaç de caminar per sobre l’aigua. Per tant aquest ha de ser còmode i ràpid. Sobretot ràpid. Així veiem sovint petites barques de pesca que no arriben als sis metres amb motors de 150 o 200CV. Sentim comentaris com “de les Formigues a la Fosca en sis minuts!”. O patim els despropòsits dels iots que provoquen petits temporals ocasionals als bots i petits velers que han sortit a barquejar vora la costa.
Però, com incentivar la navegació a vela? La proposta més senzilla - i impopular, és clar - és diferenciar i augmentar de forma molt important el preu dels carburants marítims per a us d’esbarjo. Impopular, sí. Efectiva a mig termini, de ben segur. Altres propostes: reduir el règim d’impostos dels velers d’esbarjo; incentivar les noves tecnologies com els motors elèctrics i híbrids; facilitar administrativament la renovació dels motors, etc.

- El futur de la Reserva Marina.

Aquí no hi havia unanimitat com tampoc s’esperava. Però curiosament tothom tenia clar que cal fer quelcom per recuperar l’ecosistema del nostre litoral. L’aposta més decidida fou la revisió total del projecte per tal de fer caure del nom l’adjectiu “d’interès pesquer”. És a dir, fer una Reserva Marina de les Illes Formigues de debò. Amb les seves restriccions, les seves àrees de protecció integral i les seves àrees on es permeti l’activitat econòmica o extractiva, conseqüència dels estudis que de forma permanent sobre la recuperació de la biodiversitat dugui a terme l’organisme corresponent. Aquesta seria una bona forma d’evitar les suspicàcies que provoca l’origen del projecte en una idea de la Confraria de Pescadors de Palamós.

El projecte actual -o el que se’n coneix - fou definit majoritàriament com a “coto” de pesca per a un grup de professionals escollits.

- Biòtops.

Els biòtops foren vistos com la solució efectiva contra la “pirateria” d’algunes embarcacions d’arrossegament que pesquen en zones prohibides, per sobre dels -50 m de fondària. La instal·lació de biòtops ha estat un èxit arreu on s’ha practicat i ha desenvolupat una ràpida recuperació de les espècies marines. Algunes veus proclamaven que potser n’hi hauria prou amb això per protegir una zona com la prevista a la Reserva marina.

- La velocitat i la fressa (soroll).

Ja se’n parlà durant la Tertúlia precedent sobre la navegació tranquil·la. Es tracta d’un problema important al pic de l’estiu (juliol-agost). Sortit a navegar prop de la costa de bon matí amb una mar plana, en un dia sense vent pot esdevenir una gran aventura quan això es fa en un bot de 20 a 30 pams. Cap allà les onze del matí s’instal·la un temporal estrany creat per les grans onades que formes les esteles de iots i llanxes que sense cap mena de respecte creuen les proes, naveguen a tocar, etc. Sempre he pensat que qui fa això mai ha Navegat en una barca d’aquestes que es pot tocar l’aigua tant sols estirant la mà o el braç per sobre l’orla. Però a més el nivell de fressa és terrible. Com volem que hi hagi peixos sota aquesta tempesta sonora que es provoca durant unes hores al dia. No es veuen dofins comentà un tertulià a menys que naveguis enfora i a vela. És cert, però per contra fora d’aquests mesos de l’estiu hom pot veure bots i dofins amb més facilitat no més d’una milla enfora. Per tant la limitació de la velocitat en una zona de protecció ran de la costa hauria de ser generalitzada, és a dir, no a la Reserva Marina, sinó a tot el litoral del país. El mar és gran i qui vulgui córrer ho faci a partir de dus o tres milles enfora de la costa.

De tot plegat es pot concloure que encara hi ha persones que s’estimen el mar. Aquesta estimació és diversa i de vegades difícil de conciliar. El debat s’ha obert en el moment que s’inicia el procés de posar balises (barreres) a allò que ha esdevingut per molts el darrer reducte de llibertat: la mar.

1 comentari:

Far de la Banya ha dit...

És cert, hi ha -i moltes- persones que estimen el mar. Això cal que es vagi concretant en temes puntuals com el que apuntes, que no només són cabdals per a vosaltres, sinó pel país. I aquest tipus de tertúria són l'oli que hauria d'alimentar quelcom... potser l'acció.

Una abraçada des de Tarragona!

Eduard

PD Vaig enllaçar el diccionari.