ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 25 de desembre de 2009

Guernica submarí.



De molt interessant es pot considerar el treball de l’empresa canària www.oceanografica.com, dedicada a la divulgació i educació en les ciències del mar. La seva “felicitació” nadalenca és una versió subaquàtica del cèlebre quadre de Picasso. Aquest cop l’horror i el drama es traslladat de la heroica població basca de Guernica, al fons d’un mar que pateix la pressió humana de forma despietada. Una il•lustració que podria esdevenir un símbol davant la barbàrie constantment denunciada del nostre litoral.
Ara és el moment de fer-nos promeses i de tenir bon desitjos per l’any que s’acosta. Desprès del fracàs de la més alta política internacional sobre el futur del nostre planeta a Copenhaguen, torna a ser el moment de treballar per la globalitat des de la localitat, o fins i tot des de l’ individualitat. Per tant ha arribat l’hora d’ aquella política de petits gestos a la qual érem convidats fa uns mesos en una campanya institucional. El futur del planeta dels nostres descendents és ara, més que mai,a les nostres mans. Per anar endavant cal saber renunciar. Aquesta és potser la paraula clau. La societat del benestar ens ha acostumat a tenir de tot i més. El superflu hauria de ser la primera renúncia. Reflexionant uns instants ens adonarem de quantes coses tenim al nostre entorn que no són necessàries per la nostra existència, fins i tot no ho són per la nostra felicitat més immediata. Ara, durant les festes nadalenques, el comerç és capaç de temptar-nos amb la compra compulsiva. Senzillament, si us en adoneu, deixeu-ho per més tard. Finalment tindreu moltes possibilitats d’estalviar-vos-ho. Renúncia significa sacrifici. Siguem capaços d’ensenyar als nostres menuts que nosaltres tot i voler alguna cosa, tot i poder adquirir-la, sabem dir no. Un no, perquè no és necessari. Un no, perquè serem capaços de seguir sent feliços sense allò.

La individualitat a que ens està portant el sistema de vida d’inicis d’aquest segle permet que els infants i joves -no tots, tampoc és bo generalitzar - es tanquin en mons paral•lels, virtuals, on el dolor i la mort no existeixen, on no hi ha gana ni malalties, on tothom pot triar el seu aspecte (en els móns virtuals ningú s’escull baix, lleig i malalt, per exemple). El tòpic ens fa veure un jove que no surt de casa, enganxat a l’ordinador o la videoconsola. La seva sortida a l’exterior té dos àmbits: l’Institut i la festa nocturna del cap de setmana. En aquesta darrera la moda és beure alcohol. En altres temps dèiem que ho fèiem per desinhibir-nos. Ara és fa per moda? La companyonia és conrea, fora de les festes nocturnes, a través de la pantalla. Les confidències juvenils no són a cau d’orella sinó a través del teclat. Davant d’aquest panorama, què es pot fer perquè plegats obrim els ulls front a la realitat global: gana, malalties, manca de llibertat, injustícia, canvi climàtic, etc.

El “Gernica submarí” és un petit gest, simbòlic, però que mostra la preocupació d’un grup de persones capaces de reconèixer una realitat pròxima. Han aconseguit, si més no, que en parlem a uns quants milers de quilòmetres. Un aplaudiment.
Ah! Bon Nadal!