ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 4 de desembre de 2009

Jordi Solé, esquiador de fons.

Conèixer a persones populars, o millor, importants és un fet que resta gravat a la memòria de cadascú. Precisament la seva pèrdua de memòria, l’Alzheimer, ha estat la seva darrera notícia fins avui. En Jordi Soler Tura ha mort aquest matí. fa un parell d’anys el seu fill li dedicà una pel·lícula sencera. Però el meu record més personal del senyor Soler Tura són els encontres i les salutacions obertes, calçats amb els esquis de fons, en camins prims o amples pistes allà per Lles de Cerdanya, el pla de Beret o Sant Joan de l’Erm. Sempre obert a la conversa, recordo d’ell una anècdota, un detall de la seva talla com a persona.

Tota la família practicàvem l’esquí de fons. Participàvem sovint en les Marxes populars, petites competicions on es mesclen els esportistes d’élite amb els senzills afeccionats. Ell també ho feia sovint, participant posteriorment com a representant polític en el lliurament de trofeus. Un any, no recordo quin, ens havíem desplaçat tots quatre -Lluïsa, Georgina, Talia i jo - fins a Vaqueira per participar en la tradicional marxa Beret. Havia provat diferents cops d’inscriure’m prèviament a Barcelona (Internet encara era una utopia) i no ho vaig aconseguir. En arribar al punt d’inscripció a peu de pistes hi trobarem cua. Mentre érem allà entrà en Jordi i es situà al nostre darrera, guardant la cua. En el moment de fer la nostra inscripció ens digueren que estava tancada i que no podíem participar. Tristos -i emprenyats - sortíem del local quan sentirem una petita trifulga verbal al nostre darrera. En Jordi Soler Tura discutia amb els responsables que si no hi havia lloc per nosaltres, tampoc n’havia d’haver per a ell. Que allò tenia un nom: discriminació. Tot seguit una persona de l’organització ens cridava per formalitzar la nostra inscripció. Agraírem a tots plegats el bon fi de la situació. Ell, en Jordi, creia que senzillament havia fet el que era èticament correcte. Sento dir que ha estat un dels darrers cops que he sentit parlar d’ètica a un polític.


No és més que una anècdota. Però m’ha vingut a la memòria en sentir que ens ha deixat.


Molts anys ens porti per endavant. Salut!