ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 2 de desembre de 2009

Menú Capote



En un país en el qual l’esquer per fer-hi arribar forans ha estat el seu paladar, creant el menú de la gamba, l’olla de peix, etc., es pot proposar sense envermellir un menú literari. Més econòmic que un plat de peix i alhora més minoritari. És ben sabuda la poca afecció dels nostres congèneres per la lectura. De fet el percentatge de gent que ho fa habitualment és tant minso que no paga la pena d’esmentar-lo. Amb tot, però, aquest menú literari es pot fer ben acompanyat per un altra de gastronòmic. Només cal llegir amb deteniment la composició dels diferents àpats, molts, que en el primer plat h apareixen. En algun moment pot recordar el nostre Manuel Vázquez Montalban.

Menú

L'home dels pijames de seda. Marius Carol.




A sang freda. Truman Capote.

En Marius Carol ens descriu un paisatge conegut, la Catifa de Palamós, a inicis dels anys seixanta del segle passat. Un espai proper en el temps ple de senyes que encara podem viure avui. En un text que gairebé pot servir de guia turística per gaudir de la tranquil•litat, el paisatge, la vila i el mar de Palamós. Ple de vivències d’un temps que tot i no ser el nostre, forma part de l’història pròxima dels palamosins. L’home dels pijames de seda havia de trencar els esquemes de més d’un vilatà, tot i que era segurament excusat per la seva condició d’estranger, i a més nord-americà. La seva presència no passà desapercebuda a la vila. El seu aspecte, la relació amb el seu secretari -i amant - , les seves amistats i sobretot una capacitat econòmica envejable pel moment. Fou un dels protagonistes en les festes i locals de moda del moment. Però amb tot, en Truman Capote era a Palamós amb un objectiu clar: escriure una novel•la. Arribà amb un argument del qual només en desconeixia el desenllaç. Motiu pel qual la seva presència estival a la vila s’estira alguns anys. El testimoni, el relat de Marius Carol transporta al lector paral•lelament a un Palamós on el turisme és incipient, a una vila que encara no ha malmès el seu paisatge urbà amb els monstres urbanístics del passeig del mar, a un temps en el que la canalla es banyava a la platja de la Catifa,... L’enamorament de Truman Capote per la vila i més àmpliament pel seu litoral fou una sageta directa.

El segon plat és una obra mestra de la novel•la d’intriga. Una obra de no ficció que és capaç de retratar una societat, la nord-americana, amb el rigor i la saviesa de l’ investigació, però sobretot amb la ploma d’un dels millors escriptors dels Estats Units al segle XX. La facilitat per enllaçar les històries dels diferents protagonistes amb un ritme gairebé hollywoodenc converteix aquesta obra en un llibre de lectura fàcil i encomanadissa. En aquest menú hom en un flash-back cinematogràfic hom coneix el final del llibre i l’atenció es centra en la literatura. La forma com està escrit, l’absència de capítols -només en té quatre de més de cent pàgines cadascun crea una adició positiva i perillosa si només es llegeix al llit abans d’anar a dormir.

Un menú que podria ser transformat en itinerari turístic - ja ho hauríem fet si fóssim als Estats Units, ells ho aprofiten tot per fer-ne atraccions -, més enllà d’una placa informativa en el lloc on s’instal•là l’autor fa prop de cinquanta anys. El llibre de Marius Carol dona tot un seguit de pistes per a gaudir encara de bells i interessants punts a la zona com el carrer Major de Palamós, el Restaurant Maria de Cadaquès, Los Caracoles, la Catifa (ara ocupada pel restaurant Terrassa del Mar i les barraques dels pescadors), la cala Canyers, la Torre Valentina o Treumal. Sense oblidar en cap moment el magnífic passeig del Mar o el mirador de la plaça Murada al capdamunt de les escales del Casino on observar unes de les millors postes de sol de Catalunya.