ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







divendres, 1 de gener de 2010

Bataviahaven




















A l’oest del mar interior holandès, el Markermeer, i prop de la vila de Lelystad es troba el port de Batavia. A tocar de les escluses de transferència amb el Ijsselmeer, l’altra mar interior. L’imatge del paisatge era curiosa donat que bona part de l’aigua es trobava glaçada donant als vaixells amarrats al port una estranya imatge.

En el nou port que aquest any 2010 ha d’acollir el campionat del món de vela s’hi pot veure una petita flota de grans velers, que majoritàriament dedicats als charter, han trobat en aquest punt de les terres conquerides al mar un lloc d’amarratge de baix cost degut a les taxes portuàries favorables. Una aposta de Lelystad per captar un turisme que sol passar de llarg d’aquesta zona.

Amarrat en un dels seus molls es troba la rèplica del COV Batavia un vaixell de la companyia de les Indies Orientals de l’any 1628. Fou reconstuït entre el 1985 i 1995 i avarat amb la presència de la reina Beatriu. El vaixell original gaudí d’una vida molt més curta que el que podem veure actualment. En el seu viatge inaugural, només set mesos desprès de la seva botadura el vaixell encallà i s’enfonsà . La sort de bona part dels més de trescents tripulans fou que la marea baixa els permeté d’arribar a una illa pròxima. Amb tot de 342 persones nomès restaren amb vida provisionalment 220. Però la desgràcia no havia fet més que començar donat que a l’illa no hi havia aigua dolça. Amb els dies la desesperació feu beure aigua salada a molts d’ells. El nombre de morts s’incrementà fins a 120 persones victimes de malalties, de la violència i de les rebelions abans de l’arribada d’un vaixell de rescat dos mesos més tard. Els amotinats foren detinguts, jutjats i executats. De le 341 persones a bord, finalment 68 homes, 7 dones i 2 nens sobrevisqueren a la catàstrofe.

El galeó no pasa desapercebut. Destaquen les seves musiqueries com era habitual en els vaixells del segle XVII, en comparació amb les del segle posterior. En el moment de fer-ne la rèplica l’estudis d’aquestes tingueren una gran importància. Es trobà molt poca escrita sobre com eren les talles, escultures del castell de popa de la nau. Lloc on es concentren la major part dels treballs. A l’estudi s’usà la documetnació existent dels vaixells de geurra del moment, tot i que el Batavia era una vaixell de comerç. Proporcionà també molta informació el “Vasa” que conserva una decoració gairebé intacta i datada de 1628, tot i tractar-se altra cop del vaixell de guerra insignia de la corona sueca. Calia també decidir els llocs exactes on situar les musiqueries, estudiant la maniobra del vaixell. Finalment se’n construïren els següents tipus: motllures, fulles, màcares grotesques, mitges figures, escultures, armes i pintures.

Tots aquests guarniments tenien una funció comparable amb modern “tunning” dels automòbils,és a dir, la d’impressionar tant als amics com als enemics. De proa a popa destaquen el seu mascaró, el Lleó d’Holanda, guerrers romans, màscares grotesques, delfins i deus marins. També les imatges que tenen relació amb el nom del vaixell: Batavia (Batalla del antics habitants d’Holanda contra els romans l’any 65 d.C, que es vinculà amb la resistència contra els espanyols del S. XVII). A popa elements arquitectònics: elements de base, pilars, capitells, elements ornamentals com trenes, fulles, arabescos, etc.

Evidentment es tracta d’un vaixell de fusta. Quan la fusta és la principal materia prima comporta que centenars d’arbres han d’ésser talats. El manteniment de les flotes de països com Anglaterra, Irlanda, Escòcia o Espanya significaren la desaparició de grans superfícies d’arbrat, una deforestació encara avui no recuperada.

La construcció dels vaixells era feta, sempre que era possible, prop de les zones arbrades. Quan no, els troncs havien d’ésser transportats per mitja del cabal dels rius pròxims. En el moment de la reconstrucció del Batavia aquest fou un dels principals problemes. Fou necessari cercar-la a Dinamarca i al sur de la Selva Negra alemana. Roure, freixa, pi, palosanto, tiler són alguns dels diferents tipus de fusta emprats en la constucció.
Pel que fa als 1180 metres quadrats de veles cal dir que estan fetes a mà a partir de peces de lli d’una amplada de 60 cm. El seu pes humides -avui es navega amb veles sintètiques que no acumulen humitat - és una de les variables importants a tenir en compte, al que cal sumar el dels caps de cànem que el poden duplicar en funció de les circumstàncies meteorològiques. Les seves característiques:

A: Vela Major
• Lona de lli 1140 gr/m2
• Gràtil 20,85 m
• Caient de 10,60 m
• Superfície 221 m2
B: Trinquet
• Lona de lli 1140 gr/m2
• Gràtil 16,86 m
• Caient 8 m
• Superfície 135 m2
B1 : Trinquet de fortuna
• Lona de lli 1140 gr/m2
• Gràtil 16,86 m
• Caient 2 m
• Superfície 34 m2
C: Messana (llatina)
• Lona de lli 1000 gr/m2
• Gràtil 19,10 m
• Faldar 14,60 m
• Baluma 10.10 m
• Superficie 85 m2
C1: Sobremessana
• Lona de lli 1000 gr/m2
• Gràtil 14,60 m
• Caient 1,70 m
• Opp. 25 m2
D: Civadera
• Lona de lli 820 gr/m2
• Gràtil 12,26 m
• Caient 6,30 m
• Superfície 77,24 m2
E: Gavia
• Lona de lli 1000 gr/m2
• Gràtil 11,05 m Manga
• Faldar 19,35 m
• Caient 14,25 m
• Superfície 217 m2
F : Velatxo
• Lona de lli 1000 gr/m2
• Gràtil 10,20 m Manga
• Faldar 15,85 m
• Caient 12.40 m
• Superfície 143 m2
G: Goneta major
• Lona de lli 910 gr/m2
• Gràtil 6,05 m Bajo Manga 10,55 m
• Caient 5,65 m
• Superfície 48 m2
H: Goenta de proa
• Lona de lli 910 gr/m2
• Gràtil 5,10 m
• Faldar 9.60 m
• Caeint 4,35 m
• Superfície 32 m2
I : Sobrecivera
• Lona de lli 820 gr/m2
• Gràtil 4,80 m Bajo Manga 9.60 m
• Caient 6,50 m
• Superfície 47 m2
J: Artimó
• Lona de lli 820 gr/m2
• Gràtil 6,70 m
• Faldar 11,40 m
• Caient 6,70 m
• Superfície 61 m2

Fets i dades del Batavia

Eslora total: 56,60 m
Mànega: 10,50 m
Calat màxim: 5,10 m
Altura pal major des de la quilla: 55 m
Pes en buit: 650 tones
Desplaçament: aproximadament1200 tones
Longitud total de caps: 21 kilòmetres
Superfície vèlica: 1180 m 2
Armament: 24 canons de ferro
Número de persones en 1628: 332 persones
Lema de Guillermo de Orange (escrit a la cabina): Point n'est besoin d'espérer entreprendre pour, ni de réussir pour persévérer
Mestre d’aixa de la reconstrucció: Willem Vos
Número total de persones que hi ha treballat entre 1985 i 1995 en el Batavia: 1140
Data d’inici dels treballs: 4 d’octubre de 1985
Bateig i avarat. 7 d’abril de 1995

I ara què?


Un cop el Batavia és a l’aigua un nou projecte està en marxa. És la rèplica del “7 províncies” que s’està bastint en un espai pròxim, envoltat de tallers de fusteria, forja, escultura. Un projecte que dinamitza una àrea, com atractiu turístic-cultural. Visites teatralitzades fan la delícia dels més menuts envoltats d’un ambient pròxim als pirates més coneguts, i als adults els permet de conèixer una part de l’historia prou desconeguda i deformada pels films sobre la navegació del segle XVII. El projecte permet alhora la preservació d’un patrimoni cultural, dels antics oficis i métodes de treball. Acostant-los a les persones del nostre segle dins del que anomenen “arqueologia-experimental”.


Més informació a www.bataviawerf.nl