ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dimecres, 27 de gener de 2010

Hipocresia nuclear.

Avui, com molts d’altres dies, bufa Tramuntana. En països pròxims com França, Holanda o Dinamarca, o en comunitats més properes com l’Aragó s’està produint energia transformant l’energia gratuïta i neta del vent en electricitat. Catalunya és terra de vent, sobretot al nord i al sud. Però els catalans, en general, no volem que s’instal•lin aquests molins gegants quixotians al nostre territori. Tampoc volem l’energia nuclear, ni l’estesa de línies d’alta tensió per dur l’electricitat des de lluny. Ningú vol una central elèctrica al costat de casa. I ara, tampoc volem un magatzem temporal pels residus nuclears que en bona part (40%) produïm nosaltres mateixos.

Dinamarca obté gairebé el 50% del seu consum elèctric a través d’aerogeneradors. És un país petit en superfície i ha optat per situar-los en mar, prop de la costa. França -gran productora d’energia nuclear - està apostant fort per l’energia eòlica muntant infinites fileres de molins al costat de les autopistes, aprofitant les infraestructures. Catalunya ha desmuntat els pocs molins que tenia sobre les muntanyes del cap de Creus, ja vells. Les polítiques energètiques verdes romanen aturades arreu. Un escarabat, unes formigues o una planta endèmica és motiu suficient per muntar una campanya “anti”, que molts cops defensa interessos molt més obscurs: propietats, immobiliaris, inversions, etc.

Tots els que visceralment hem dit no al “cementiri nuclear” cal que fem una reflexió senzilla. Si bona part de l’energia elèctrica que es produeix al territori ve de la fusió de l’àtom i en un gran triomf fórem capaços de tancar les centrals nuclears, seríem capaços de renunciar a una disponibilitat total -24 hores x 365 dies l’any - de tots els aparells que ens acompanyen en la nostra societat benestant: frigorífic, cuina, enllumenat, calefacció, ordinador, aire condicionat, etc.?

Exigir un canvi de model energètic significa una reflexió que va més enllà de tancar o no central nuclears, de fer o no fer “cementiris nuclears”, o de canviar el nostre paisatge amb els grans molins de vent. Un canvi individual i col•lectiu en la nostra forma de viure, en la nostra relació amb el medi que ens envolta, amb el planeta significarà renunciar a alguna de les comoditats que les societats econòmicament més desenvolupades hem adquirit en els darrers decennis.

Publicat a El lector escriu. El Punt diari comarques gironines. 29/01/2010

2 comentaris:

Anònim ha dit...

SI SENYOR...!

Capitán Valdés ha dit...

En la teva línea, com sempre. Aquesta entrada i l'anterior diuen veritats com punys, sense mitjes tintes.Potser no et nomenaran el "blocaire simpàtic de l'any", però m'agrada veure escrits aquells raonaments que tantes vegades m'he fet i que no he sigut capaç de projectar enfora.