ATENCÓ CANVI D'ADREÇA

Per motius desconeguts aquesta pàgina no permet de pujar-hi més escrits. Per la qual cosa Escenavegant el trobareu a la següent adreça:

escenavegant.blog.com

Combinar les tramoies del teatre i l'eixàrcia d'un vaixell. Trepitjar la coberta de fusta i les taules de l'escenari. Contrastar la foscor del treball amb la llum del mar. Estar envoltat de persones desconegudes o navegar amb aquells qui estimes. Recuperar vells bastiments com recuperem belles escenes. Aprendre cada dia una mica més i tenir el goig de poder transmetre aquest coneixement als altres. Aquest és en escenavegant. Salut!







dilluns, 11 de gener de 2010

Reserva, veda, vedat, reservat.

Durant la darrera sessió de les Converses de Taverna a Ca la Pepa Caneja, les persones que ocupaven la taula principal comentaven des de diferents vessants els avantatges de la futura Reserva Marina d’Interès Pesquer(RMIP) de les Illes Formigues. El tema proposat -Respectem prou el mar?- no era exactament aquell, però d’una forma natural s’hi derivà. El dilluns següent les barques de teranyina - les que pesquen el peix blau amb l’art d’encerclament - iniciaren la seva campanya desprès de la veda anual. Un període de dos mesos pactat entre armadors i administració els darrers anys, que permet un temps de descans als pescadors i de regeneració a les espècies marines. L’objectiu principal del projecte de la futura RMIP sembla ser aquesta regeneració de la biodiversitat marina del nostre litoral més pròxim. Per tant, sembla que tenim l’equació servida.


Si la pesca significa la desaparició de les espècies marines, i la veda - no pesca - vol dir la seva regeneració: la desaparició de la flota pesquera -sobretot d’arrossegament- seria la millor manera de permetre refer-se a la natura.


Entenc que si algú és capaç d’extraure la frase anterior del seu context, l’autor d’aquestes ratlles pot ser desterrat de la vila. El sector pesquer és molt important a Palamós, abasta unes tres-centes persones que hi treballen d’una forma més o menys directa. Està formada per unes desenes de petites empreses -bàsicament familiars - que mai van més enllà dels 10 treballadors. Empreses que estan i han estat fortament subvencionades com explicava l’antic patró major de la Confraria de Palamós a Ca la Pepa Caneja. Han rebut diners europeus, estatals i autonòmics que els han permès renovar embarcacions - no totes, n’hi moltes de velles -, o superar la darrera crisi petroliera amb un gasoil amb un nivell de subvenció que condona els impostos i taxes. Tot això mentre bona part dels seus vaixells tripliquen i quadrupliquen la potència legal dels seus motors i proporcionalment els consums energètics i contaminants. La comparació és equivalent a portar un Ford Fiesta de fa 30 anys amb el motor del darrer BMW del rally Dakar, i, a més, el govern ens descomptés com a premi un 30% el preu de la benzina (no ho proveu és perillós i a més us aturaran els Mossos d’Esquadra). Tots aquests ajuts els paguem entre tots, amb els nostres impostos. Però la pesca a la nostra vila -i al litoral català per extensió - dona feina a un percentatge molt baix de persones. Pensem que a Palamós en el darrer any han perdut la seva feina més persones en una sola empresa que totes les que s’ocupen en el sector pesquer, però si analitzem una a una totes les petites empreses familiars - les botigues solen ser-ho - la destrucció de llocs de treball ha estat exponencialment important.


El quadre adjunt és una mostra de la irrealitat amb que l’administració -en aquest cas la Generalitat de Catalunya - gestiona la flota pesquera:




D’acord amb la documentació anterior la potència mitjana de les embarcacions d’arrossegament és inferior (237CV) a la de les barques d’encerclament (280CV). Increïble! La potència real de bona part de la flota palamosina de ròssec supera els 1000 cavalls, és a dir, més de quatre cops la dada estadística.

Fa un parell de decennis el nord d’Espanya patí el que s’anomenà, la reconversió industrial. Centenars de milers de persones veieren com els llocs de treball dels seus avis i pares desapareixien: minaires, treballadors dels alts forns i de les grans drassanes. Època ben retratada pel film: “Los lunes al sol”. Han passat els anys i les fitxes del tauler s’han mogut de lloc, però el tauler segueix sent el mateix. Euskadi, Cantàbria i Astúries segueixen al mateix lloc. Han esdevingut nou destí turístic amb una important arrencada de turisme de qualitat (cases rurals, amb encant, rutes gastronòmiques,...). Aquí tenim un recursos turístics encara per descobrir i recolzar com és l’espai natural de les Gavarres marítimes, els paisatges de l’Empordanet o les deus i els camins que s’endinsen al nostre massís; una minsa oferta hotelera i una programació d’activitats pels nostres visitants que es dilueix amb la calor de l’estiu. Allargar la temporada turística significa quelcom més que banyar-se dues-centes persones per un barnús a 12º el mes d’abril. Però tot plegat cal fer-ho amb dues actituds: ambició i valentia.

Lluny de cercar una protecció real del sistema marí, la Reserva Marina és, bàsicament, d’Interès Pesquer. Donarà més protecció a un sector prou protegit per ajuts, subvencions i per un mirar cap a l’altra costat per part de les administracions estatals, autonòmiques, locals i portuàries. Servirà per protegir tímidament la biodiversitat. Per allò que es coneix amb certesa en declaracions dels nostres representant polítics, la única prohibició expressa fins ara serà la pesca submarina amb fusell. Tot i que també es regularan les immersions i es mirarà de posar una mica d’ordre en el desbaratament estival del fondeig lliure d’embarcacions. És el preu que pagarem tots plegats per tenir contents els sectors empresarials implicats !

1 comentari:

Chio ha dit...

Felicitats ! es molt reconfortant veure com algu fa servir el sentit comu, tan escas en la nostra societat.
Aquest escrit amb veritats com punys no agradaran a alguns i motivaran a d´altres a continuar lluitant per demostrar que ni els bons son tan bons ni el dolents tan dolents
Moltes gracies
Pd: Jo tambe soc Palamosí